L’anticapitalisme més divers i unit torna a sortir al carrer per l’1 de maig

Hi haurà qui després de dos anys d’unitat exclusivament sindical, haurà tornat tres anys enrere, quan les organitzacions anticapitalistes convocaven, sota el paraigües de la Coordinadora Repartim el Treball i la Riquesa o sense cap signatura, la manifestació dels moviments socials per l’1 de maig. Sense cúpules sindicals, amb la riquesa que aporta la diversitat ideològica però amb un objectiu comú: combatre el capitalisme i el reformisme que l’empara. D’entre el més d’un miler de persones que han participat en aquesta marxa, que ha sortit de la plaça Imperial Tàrraco passats uns vint minuts de les sis de la tarda, el que més pot haver sorprès és la gran quantitat de col·lectius anticapitalistes que han volgut ser-hi presents malgrat no haver convocat. A banda, doncs, de la CGT, l’Esquerra Independentista, els dos Ateneus Llibertaris del Camp i Amigos del Che, també s’hi han fet veure, la majoria d’ells amb pancarta: CNT-AIT, Reconstrucció Comunista, Front Revolucionari dels Països Catalans, PSAN, Assemblea d’aturades de Reus, Plataforma Iniciativa Animalista, PAH, JCPC i PCPC, aquests últims que una hora abans han protagonitzat un míting que tan sols ha aconseguit aglutinar una desena de persones, la majoria de les quals provinents d’altres punts del Principat.

Rere el lema “Ni pactes ni reformes. Superem l’Europa del Capital”, el Bloc Anticapitalista ha circulat ben barrejat pels carrers més cèntrics de Tarragona fins a arribar a la plaça de la Font. Durant el recorregut s’han enganxat alguns paperògrafs, un dels quals llegia “No estem sortint de la crisi, ens estem adaptant a la pobresa” i s’han sentit nombrosos càntics per construir un contrapoder popular anticapitalista. De manera anecdòtica, també s’han llençat pedres a algunes seus bancàries, assenyalant els principals culpables de la crisi.

Arribades a la plaça de la Font, pancartes i manifestants s’han trobat amb què l’Ajuntament no havia instal·lat la tarima demanada, però sí que havia permès les terrasses de bars i restaurants. Per aquest motiu, la pancarta inicial ha hagut d’esperar al bell mig de la plaça fins que s’han retirat algunes taules i cadires, per a què la multitud pogués accedir tan a prop com fos possible de la façana de l’edifici consistorial. Ja als parlaments, la Plataforma d’Afectats per les Hipoteques, que ha participat també en la concentració del matí de CCOO i UGT, ha començat encoratjant a la desobediència i l’organització de les treballadores. També Arran, CGT i COS han parlat de la lluita de la classe obrera, el paper de la Unió Europea i del pactisme dels sindicats majoritaris, alhora que han recordat exemples de constància i lluita com la vaga de Panrico, amb més de 200 dies al peu del canó. En resum, l’esquerra anticapitalista del Camp ha fet un cop a la taula per deixar clar un discurs però també un mètode de lluita: autogestionari, assembleari i amb objectius difícils d’assumir per a l’esquerra institucional.