L’Associació Defenterra recull fons amb un concert per la defensa de l’Argentera

3 maig 2014
18:00

L’Associació Defenterra de l’Argentera ha organitzat per al proper dissabte 3 de maig a les sis de la tarda a la plaça Mestre Llorenç un concert per tal d’aconseguir fons per afrontar la lluita judicial contra el projecte de pedrera que pretén instal·lar-se a aquest petit municipi del Baix Camp.

El concert, comptarà amb l’actuació del grup Divendres Faves Tendres i del cantautor Gerard Sesé i serà d’entrada gratuïta. La voluntat de l’organització és que les persones assistents puguin fer una petita aportació econòmica per cobrir les despeses de la lluita d’aquesta associació en contra d’aquest projecte extractiu del terme municipal de l’Argentera.

Cal recordar que la lluita de Defenterra ve de fa anys. Concretament, el passat mes de novembre de 2012 van presentar al·legacions al projecte de la pedrera, conjuntament amb el Grup d’Estudis i Protecció dels Ecosistemes Catalans- Ecologistes de Catalunya (GEPEC-EdC), Junts per l’Argentera, DELTERPA de Riudecols, l’Ateneu Cultural Josep Taverna d’Alforja i l’Associació Alveolus, de l’Albiol i 45 persones més que les van recolzar a títol individual, entre elles una regidora de l’Argentera, amb el següents motius:

•L’extensió de la pedrera que li diuen LEMAR que s’està avaluant és molt gran, l’extensió seria de 230.450 m² i l’explotació està estimada durant 22 anys situada a peu de Coll Rodó i a distàncies inferiors a 2km dels nuclis habitats de l’Argentera i de Colldejou.

•En cas que es faci, serà visible des dels límits del PEIN de Serra de Pradell – L’Argentera i també des del Castell Monestir de Sant Miquel d’Escornalbou i de l’Ermita de Santa Bàrbara que forma part del complex.

•A l’impacte d’aquesta pedrera caldria sumar-li els de totes les 51 pedreres en explotació actualment o abandonades sense restaurar existents en el territori proper.

•Els impactes sobre la natura a més de deixar-nos un aspecte lunar i una eliminació total de la vegetació (entre la qual hi ha espècies autòctones protegides) en cas que es faci, tindrà efectes més enllà de l’espai, sobre els aqüífers i sobre els cursos d’aigua per canvi en la topografia i per l’ arrossegament d’àrids ja que en la vall on volen excavar hi tenen el naixement dos barrancs, un tributari del riu de Rifà i un altre tributari de la riera de Vilanova. A més a més, quedaran afectats espais de gran bellesa visual característics de la Serra de l’Argentera, com la Desenrocada del Bailon i el propi Coll Rodó.

•A més dels impactes pel soroll, la vibració i l’emissió de partícules sòlides en suspensió, pot afectar a les poblacions veïnes així com a les infraestructures i disminuir la capacitat d’atracció de turisme que fa la presència del Castell a la zona, impactes que no s’avaluen en prou grau dins l’avaluació.

•Dins el projecte s’han trobat inconcrecions i fins i tot contradiccions en la manera de com funcionar dins la mateixa explotació, a tall d’exemple, no es posen d’acord si hi haurà o no s’hi produiran residus.

Cal tenir en compte, a més, que a banda de l’autorització de la pedrera també s’inclou en el projecte el condicionament del camí entre l’Argentera i Colldejou, avui en dia, en el tram més proper a Colldejou no és practicable amb vehicle i es tracta d’un senderó que ressegueix les valls amb curioses formacions geològiques usat únicament per excursionistes. En el projecte, es converteix en un camí asfaltat de més de 5 metres d’amplada, amb corbes amb un radi mínim de 20 m per tal que hi puguin transitar vehicles pesants. Queda clar que aquest camí no és d’unió entre dos pobles sinó la construcció d’un vial per a extreure el material, que hagués calgut que el dissenyés i pagués l’empresa promotora sense usar recursos públics com els serveis tècnics de la Diputació de Tarragona, els quals signen el projecte.

Ambdós projectes són molt agressius al territori, tant la gran extractiva que es proposa com la construcció de la carretera d’unió entre pobles. Tant el projecte d’extractiva com el del camí tenen darrera seu expedients desfavorables de la mateixa Generalitat de Catalunya, per impacte ambiental i de risc d’incendis, informe desfavorable de l’autoritat del Castell per a impacte visual…

Durant aquest temps s’han recollit més de 3.700 signatures les quals s’entregaran juntament amb les al·legacions, mostra del rebuig que representa aquest tipus de projectes en el territori.