Les regles del joc

Al llarg del soporífer debat sobre la consulta al Congrés dels Diputats les referències a la inamovibilitat de La Ley es repeteixen en diverses ocasions per part de diferents formacions polítiques. Ara bé, la que millor ho expressa, sense cap dubte, és Rosa Díez “con aquellos que no respetan las reglas del juego no se dialoga”.

Al llarg de la història, en els successius escenaris d’explotació i opressió de classe, imperialista i patriarcal les regles del joc han estat fetes pels amos, pels opressors, amb l’únic objectiu de perpetuar el propi sistema d’explotació i l’status quo del poder. Quan avui, els defensors de l’Estat espanyol, garants de la unidad indivisible española, apel·len a la Constitución com a quelcom immutable, no només fan gala del seu cinisme habitual obviant que ells mateixos van reformar-la quan els va interessar l’estiu de 2011 seguint els dictàmens de laTroika, sinó que posen de manifest que les “regles del joc”, si no estan fetes des del poble i per al poble, mai podran ser les nostres regles del joc.

Els esclaus i les esclaves, en el seu moment van deixar de respectar les regles de la societat esclavista; igualment, els pobles sotmesos arreu del planeta sota els imperis europeus o nord-americans, van decidir no respectar les regles imperialistes; Olympe de Gouges, i moltes altres dones, van decidir que no acceptaven unes regles patriarcals que deixaven fora de la carta de ciutadania a les seves compatriotes… La història de la llibertat, per tant, s’ha escrit i s’escriurà a base d’exemples de “regles del joc” que són desobeïdes amb total legitimitat, perquè es tracta de les condicions que fan possible la dominació de les persones, i com a tal han de ser superades.

La llibertat no s’atorga sinó que es conquereix i s’exerceix. Avui està sobre la taula el debat sobre la consulta a la CAC i, com era previsible, l’Estat espanyol, descendent del franquisme malgrat el maquillatge de la “Transició”, no està disposat a cedir. El poble català (que traspassa les fronteres regionalistes) no ha d’esperar el consentiment d’aquells i aquelles que tenen clar allò de “antes roja que rota”, sinó que ha de seguir avançant amb pas ferm i decidit en el seu procés d’alliberament.

Ara bé, aquest procés d’alliberament no finalitzarà amb la redefinició d’unes fronteres. I quan arribi aquest moment, tinguem-ho clar, molts dels qui avui critiquen la inamovibilitat de les regles del joc per part de l’Estat espanyol, seran qui apel·laran a elles quan reivindiquem la independència total: la independència respecte la dictadura dels mercats, un sistema sanitari i educatiu públic, universal i de qualitat, una banca pública, un marc de relacions laborals en favor dels treballadors i treballadores, un control exhaustiu del frau i la corrupció, etc.

Sempre hi haurà unes regles del joc, fem que aquestes surtin de nosaltres, les classes populars, en favor d’una vida digna per a totes les persones i pobles, i respectuosa amb el planeta.

Laia Estrada, militant de la CUP de Tarragona