Torredembarra acull una trobada de mitjans de comunicació popular

Aprofitant la presentació del projecte de Ràdio Terra, el Casal Popular Cua Roja va organitzar una trobada per conèixer les diverses iniciatives de comunicació popular que existeixen al Camp. Primer va ser Xavi Milian, un dels promotors del que serà la primera ràdio alternativa a nivell de Països Catalans un cop assoleixin un “mínim-mínim” de 150 sòcies (fins al moment en són 108), qui va explicar el context i la necessitat de començar a teixir estructures que ens permetin dibuixar relacions amb prismes molt diversos. El que es va presentar com “laRàdio.cat” avui està a punt d’iniciar el camí cap a la seva constitució, amb més de 140 col·laboradores arreu del país i cada vegada més mitjans i entitats adherides. La de Torredembarra ha estat la setena xerrada al Camp, després de Reus, Tarragona, Montblanc, Falset, Riudoms i Valls, però són gairebé 7.000 quilòmetres (i 500 euros en peatges) els que han recorregut ja per tal d’explicar el projecte i sumar suports.

A Ràdio Terra s’hi van afegir la revista El Timbal, el Setmanari Directa, Tàrraco Profana i Pobleviu. El Timbal, revista del Baix Gaià, té gairebé 20 anys de trajectòria, amb diversos formats, continguts i etapes. Al principi, l’òrgan de comunicació d’un col·lectiu independentista proper a Maulets i, un cop dissolts, un mitjà de comunicació especialitzat en l’articulació d’un territori en base a un riu, mitjançant la recerca històrica però també la difusió de totes les lluites que es desenvolupen a la comarca. Pel que fa a la Directa, el coordinador de corresponsalies assegurava que ara per ara una de les seves prioritats és descentralitzar la redacció i sumar col·laboracions d’arreu dels Països Catalans, i que justament va néixer arran d’un procés de confluència de mitjans petits dels barris de Barcelona. Nascuda el 2006, la llarga llista de més de 350 números en paper és un patrimoni periodístic aconseguit gràcies al voluntariat i a una estructura més aviat minsa. Ara, amb el nou web, molta gent desconeix la versió en paper, que aporta reportatges en profunditat i notícies que no apareixen al digital, per tal d’animar a tothom a fer-se subscriptor i sostindre econòmicament el projecte. Tot seguit, la jove Tàrraco Profana (2011), la revista d’agitació mental que el mes de març va encetar una nova època amb noves membres i continguts, es qualificava a si mateixa com “la revista friqui” que vol arribar a un sector de la població més aviat juvenil amb temes desenfadats i sense la clara línia ideològica de la majoria de publicacions d’aquest estil. Amb articles originals, clàssics i trobats a Internet, i amb un clar to humorístic, afirmen estar motivats fins i tot per incrementar-ne la periodicitat. Finalment, Pobleviu, el portal dels moviments socials del Camp que l’estiu passat va celebrar el seu desè aniversari. Segurament el mitjà més immediat i quotidià de tots plegats, com pretén ser també Ràdio Terra, actualment li dóna molta importància a l’opinió, creant així, juntament amb les notícies, una àgora dels moviments de la vegueria.

La vintena llarga d’assistents van poder, així doncs, debatre i exposar els seus dubtes sobre els projectes comunicatius existents, el seu abast i la quantitat de gent que hi participa d’una manera o altra. En acabar, el Casal havia organitzat un sopar popular, els beneficis del qual anaven per a la revista del Baix Gaià, tot plegat amenitzat per música en directe.