El Dret a l’habitatge com a assignatura pendent

L’any 2010, l’Estat espanyol era el primer país d’Europa en convertir-se en Estat-part d’un nou mecanisme de l’ONU, el Protocol Facultatiu del Pacte Internacional de Drets Econòmics, Socials i Culturals (PIDESC), que havia de permetre a les persones sol·licitar justícia a les Nacions Unides en casos de vulneració del dret a un habitatge adequat, l’alimentació, l’aigua, la salut, l’educació i altres drets econòmics, socials i culturals (DESC), tal com ja passa des de fa dècades amb els drets civils i polítics.

La signatura del PIDESC no s’ha traduït en una millora del problema habitacional a l’Estat espanyol, ans al contrari, l’Observatori DESC diu que, segons dades del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) des de l’any 2008 fins al primer semestre de 2014 s’han iniciat més de 500.000 procediments d’execució hipotecària i al voltant de 300.000 desnonaments.

Cal remarcar que el Comitè DESC, òrgan de vigilància de l’ONU pels DESC, prohibeix els desallotjaments forçosos, que només permet en certes circumstàncies excepcionals i amb el rigorós compliment de certes garanties, i que, en cap cas, un desnonament pot provocar que una persona es quedi al carrer, sense habitatge.

En aquest sentit, i tot i no ser l’òrgan que directament vetlla per la protecció dels DESC, el Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) va dictar mesures cautelars de suspensió de desallotjaments en els casos de la Cañada Real (Madrid) i de Salt (Girona) l’any 2013.

I el mateix any, un altre tribunal, el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) va declarat il·legal la Llei Hipotecària, perquè vulnerava una Directiva europea de l’any 1993. Aquesta sentència va forçar una reforma que la gent feia temps que demanava. La reforma no compleix amb tots els requisits, ni de la sentència TJUE ni del PIDESC, ja que continua avantatjant als bancs i perjudicant als deutors. La nova Llei Hipotecaria continua vulnerant el dret a la defensa, a la igualtat d’armes i el dret a l’habitatge.

Recordem que el problema habitacional ja el van posar sobre la taula els “okupes” que durant els anys 90 van fer bandera de la necessitat de retornar a les cases abandonades la seva funció social, i que van ser criminalitzats per això, fins al punt de reformar el Codi Penal, l’any 1995 per a convertir un assumpte civil en delicte penal. Més d’una dècada després el problema continua sobre la taula. Aquest estiu passat, Andalucia va ser pionera en aprovar el “Decreto Ley Andaluz 6/2013 de medidas para asegurar el cumplimiento de la función social de la Vivienda”, però el Tribunal Constitucional (TC) l’ha suspès de manera cautelar a partir de la denúncia d’inconstitucionalitat presentada pel govern espanyol. Mentrestant, el volum de pisos i cases buits va creixent exponencialment, i els índex de pobresa i atur l’acompanyen. La crisi continua fent estralls entre les classes mitges i baixes, alhora que el govern rescata bancs a costa de vides humanes.

L’Estat espanyol va ser pioner en la signatura i ratificació del PIDESC, ara cal que es decideixi a posar-lo en pràctica. Mentrestant, el nostre consol és que la lluita continua al carrer, i que és la gent qui ha de posar el problema a l’agenda política per a forçar els canvis legislatius.

  @MontseAumatell és Advocada