Nova brutalitat del Capital (i la seva burocràcia) a El Vendrell

El passat dimecres 26 de març ens vam despertar amb la noticia dels quatre nens morts al Vendrell. Per sort ja he vist per la xarxa un munt d’articles carregats d’ira, que relacionen directament aquestes morts amb la negativa de les diverses administracions a donar-los ajudes i altres.

Aquestes morts, aquests assassinats, són l’expressió real de la lluita de classes, són la lluita de classes com a tal, sense embuts, on una classe crema en vida i sense cap tipus de pietat a l’altra. Aquella família acumulava un espiral de desgracies que només poden ser conegudes i compreses des de la teoria general de la lluita de classes si es que no preferim perdre’ns en la burocràcia de les causes concretes i aparentment aïllades, fins i tot fortuïtes, dels fets.

Aquests fets són una variant dels suïcidis que encara es donen però es silencien conscientment, una ordre que algú ha donat, des de la tele. Són una variant també de la decisió que va prendre algú amb noms i cognoms,amb casa i família, de desallotjar la manifestació del passat 22 de març a Madrid, abans que aquesta acabés els parlaments, buscant una imatge mediàtica per a poder-les criminalitzar.

A tot això cal oposar-hi lluita al carrer, organització i estudi. La indignació no té sortida sinó la vinculem a la construcció del socialisme. Fins i tot els feixismes veneçolà o ucraïnès dominen amb facilitat la indignació, cal que la omplim de contingut, sense complexes.

És importantíssim que en els diversos debats que tenim la militància recuperem els conceptes de lluita de classes, de subjecte revolucionari, de Capital contra Treball, de burgesia contra classe treballadora, de capital constant i capital variable… Aquest vocabulari, aquests conceptes, aquest mètode de pensament, no surt per les notícies, ha estat arranat de les universitats, doncs suposa un perill per la dominació burgesa, no podem facilitar-los la feina als nostres espais. És fonamental per a poder-nos guiar podem parlar en els termes adequats, per tenir amplitud de mires i no embogir en les “urgents necessitats” que tenim davant dels morros. Ridiculitzar, negar, la necessitat d’estudiar marxisme col·lectivament és cavar conscientment i amb orgull la pròpia tomba; per molt que no en notem una aplicació immediata, cosa que és falsa.

Cal que elevem el nostre nivell de formació tant teòrica com moral per enfrontar-nos millor contra la realitat. Cal estudiar, cal que adaptem la nostra militància a aquest estudi, que ens organitzem per lluitar i estudiar, que no sigui una cosa voluntària sinó que sigui tan normal com encartellar o organitzar unes barraques. No podrem superar el capitalisme si la nostra manera de pensar es limita acceptar la que ens ha permès adquirir la burgesia, la mateixa burgesia que ha executat aquesta família del Vendrell.

 Jordi Romeu, militant d’Endavant – OSAN de Tarragona