Despullem-nos, coi!

Emocions i sentiments: alguna cosa abstracte. Alguna cosa profunda. Alguna cosa difícil d’exterioritzar.

No em canso de sentir a parlar de política, de futbol, de festa, d’anècdotes viscudes, del safareig de la companya o company i d’un llarg etcètera. Però, què n’és, del que sentim? Les relacions humanes i les emocions i sentiments que se’n deriven són part de la nostra essència i són omnipresents en el nostre dia a dia. I tanmateix, és el tema de què menys es parla en la majoria dels cercles d’amistat més propers.

Com a éssers curiosos i inquiets que som −o hauríem de ser− , és important adquirir coneixements teòrics, que ens ajudaran a entendre millor la realitat, però no hem d’oblidar que som éssers humans, que vivim en comunitat i que, per construir persones i relacions sanes, basades en la senzillesa, l’empatia i el cooperativisme no hem d’oblidar o, més ben dit, hem de potenciar la intel·ligència emocional i, per això, és vital l’educació emocional.

Un canvi radical a nivell social servirà de ben poc si no es produeix un canvi profund en el nostre interior. No hem de voler començar per dalt de tot, sinó que primer el canvi s’ha d’originar en la base: aquesta base no és altre que la persona mateixa i la relació que té amb el seu entorn.

Personalment, abans també em costava –i, a vegades, encara em costa− parlar d’aspectes tant profunds com són els sentiments i les emocions, però, per sort, he anat prenent consciència de la rellevància que té fer una anàlisi profunda d’un/a mateix/a i de la gestió de les pròpies emocions per guanyar salut.

D’altra banda, convé tenir present que la nostra salut emocional també influeix en la nostra salut fisiològica, perquè qualsevol malestar que no es supera queda gravat en el nostre interior i s’acaba manifestant en una malaltia determinada: és la manera que té d’expressar-se.

És cabdal revalorar el paper que té la part emocional en les nostres vides, i això implica ser-ne conscients, fer un treball intens d’introspecció, i, en darrer lloc, expressar-la. Ningú no ha dit que sigui fàcil, ans al contrari: segurament, no s’hi dóna prou importància per la dificultat que implica conèixer-nos veritablement a nosaltres mateixos/es, acceptar els nostres punts forts, però també els febles i treballar per transformar-los. En definitiva, endinsar-nos en nivells més profunds de consciència, que ens portin a plantejaments que abans no ens havíem formulat. A vegades, nosaltres mateixos/es no aconseguim plantejar-nos certes qüestions que ens conduirien a les respostes que busquem. Per això –entre altres coses−, hi són les amistats o aquelles persones a qui nosaltres volem confiar les nostres inquietuds, però…. ep! elles i ells no ens donaran pas la solució màgica. Ara, de ben segur que ens oferir enfocaments que ens faran reflexionar i portar-nos a la resposta que buscàvem. Es tracta de posar-nos en dubte naltros mateixos, de qüestionar-nos per, com deia la maièutica de Sòcrates, treure a la llum el que tenim en el nostre interior, davallar fins les nostres interioritats més profundes i extreure’n d’elles les veritats immutables.

La vida és aventura, dilema, màgia, lluita, bogeria, alegria, errors, construcció. En cada moment aprenem alguna cosa, i en cada segon dintre nostre hi ha una emoció, per tant som-hi, creixem emocionalment!

‘’Sigues com tu ets, de manera que puguis veure qui ets i com ets. Deixa per uns moments el que has de fer i descobreix el que realment fas. Arrisca una mica si pots. Sent els teus propis sentiments. Digues les teves pròpies paraules. Pensa els teus propis pensaments. Sigues el teu propi ser. Descobreix. Deixa que el pla per a tu sorgeixi dintre de tu. ‘’ F. Perls

Laia Carbó és ella i, si ho voleu, també integradora social, militant d’Arran de Reus, entre altres