Prou assetjament sexual a les universitats

Darrerament a la Universitat de Barcelona s’han fet públics dos casos d’assetjament sexual, un per part d’un Catedràtic i l’altre per part d’un alumne de màster. Aquests, el passat mes de desembre van sortir a la llum fruit d’una forta mobilització per part de les víctimes i el suport d’una part del professorat (especifiquem una part del professorat ja que malauradament pocs professors i professores s’han atrevit obertament a recolzar-­‐ho.

Fa més de 20 anys que es denuncien abusos sexuals per part del Catedràtic a alumnes (sense distinció de sexe) i professores. Tot i aquestes denuncies la legislació espanyola ha permès que els casos hagin prescrit i que pugui seguir desenvolupant la seva docència amb total impunitat. Després de molts anys de silenciar les víctimes per part de la institució, aquestes s’han organitzat tot creant una xarxa de solidaritat que les ha empoderat (Facebook: Red solidaria de víctimas de violencia de género en las universidades). Perdent la por i sent conscients de les represàlies que poden tenir han decidit fer front a aquesta situació i treure-­‐la a la llum a través de diversos mitjans des del passat desembre del 2013, en una primera notícia al diari El País.

Per altra banda, hi ha hagut el cas d’un alumne de màster el qual desprès d’un semestre de reiterades intimidacions i en conseqüència de la lluita d’algunes alumnes per resoldre el problema, finalment s’ha aconseguit la seva expulsió de l’aula i dels espais públics de la facultat. Aquesta resolució és rellevant ja que és la primera vegada que un fet així és condemnat per part d’una universitat espanyola.

Aquests dos casos han estat encoberts per la universitat, des d’on s’ha amagat el problema amb el pretext de no malmetre la imatge de la institució. Malauradament aquests dos casos també comparteixen la manca de solidaritat per part de companyes i companys que han contribuït en obviar el problema. Ara bé, la lluita i la persistència de les víctimes i del professorat que s’hi ha solidaritzat, ha comportat no només la visualització del problema, si no fer-­‐hi front. L’exemple més clar és la concentració del passat dijous 20 a la tarda a la Plaça Universitat (Barcelona) per lliurar al rector un miler de firmes a favor del cessament del Catedràtic. Aquest acte va ésser organitzat per l’Assemblea de la Facultat d’Econòmiques i Empresarials de la UB i per la Xarxa de Víctimes.

Amb tot això volem remarcar que aquests fets no són aïllats, actualment a les nostres universitat es continuen tolerant abusos de poder darrere els quals hi ha un entramat important d’interessos ocults. Ara bé, pensem que l’Esquerra Independentista ha de demostrar la seva valentia i sumar-­‐se en aquesta xarxa de solidaritat per trencar amb el silenci institucional. Així doncs, apostem per fer un pas contundent a favor d’aquesta lluita, per tal d’eradicar la violència sexista des de la pràctica i des de totes les organitzacions.

Trenquem amb el silenci!

Mar Joanpere Foraster i Teresa Morlà Folch són estudiantes de màster a la UB i militants de l’Esquerra Independentista