Decidir, únicament això

Anys cinquanta, als principis. A la cuina d’una casa d’un poblet del Priorat s’està bullint ruda. La ruda és d’aquelles plantes tant importants i tant desconegudes que tenim al nostre voltant. Una planta que quan en trobes una mota pel pinar la reconeixes, la mires, la toques i la saludes.

Bull l’olla. La dona gran remena l’olla perquè l’aigua agafi tot lo que ha d’agafar de la ruda. La dona jove es prepara, es treu el viso. Comença a fregar-se les cames des del pubis fins al genoll, sempre direcció al terra amb força i ràpid. La direcció de les fregues i el ritme d’aquetes és molt important. Les cuixes estan vermelles i escaldades, de la calentor de l’aigua impregnada de ruda i per la força del fregall amb que se les frega. L’acció dura bastanta estona, la intenció és assegurar l’èxit de l’operació.

L’endemà baixa la regla, abundant, molt més del normal. La operació ha conclòs amb èxit, l’avortament és un fet.

Les dues dones, mare i filla, van trobar normal allò que havien fet i ho van repetir un mínim de dues vegades al llarg de l’època fèrtil de la noia. El motiu per fer-ho? Primer que res econòmic. Ens trobem a la postguerra, amb una precarietat generalitzada al país a excepció de les classes dominants, les quals igual que ara s’enriquiren. La manca de recursos econòmics era el motiu principal, ja hi havia una filla, també pesava per decidir a fer l’avortament el fet que la noia tingués una discapacitat, cosa que no la feia, segons la mare, capaç de criar més d’una filla.

Les dues dones foren fins a la seua mort fervents catòliques, i no perquè visquessin sota el jou d’una dictadura, sinó perquè ja abans de la guerra tenien allò que en diuen fe. Cap de les dues dones va sentir fins a la seua mort cap penediment per haver realitzat els avortaments, i mai van pensar haver comès un assassinat. Senzillament la vida els posà una situació al davant i van decidir.

Decidir. Són infinites les situacions que poden portar a una dona a avortar. Són infinits els motius que pot tenir una dona per no avortar. El què és finit, precís, concís, exacte, pur, és l’inalienable dret a decidir sobre el propi cos. Això és sí o sí, i no es negocia.

Que al país que mirem de construir aquet dret sobre el propi cos, igual que molts altres drets, no el negociarem, el tindrem sí o sí. Per això i sota cap concepte deixarem que aquells que no deixen decidir, que n’hi ha uns quants que es veu que s’han fet independentistes, puguin fer uns estat on no es decideixi. Perquè no es tracta d’una religió, ni del que diguin els bisbes i els imams. Es tracta únicament de la fabulosa llibertat de decidir.

 Miquel Perelló Segura, militant de la CUP Priorat i del Casal Carrasclet