Un país teixit de veus

800 quilòmetres de costa separen els dos extrems de la nostra terra. Una distància que si bé és molt més curta que la de la majoria de països del món, mentalment se fa eterna. L’anormalitat política dels Països Catalans i la seva esquarteració administrativa ha generat un país molt complex, conformat de diferents territoris que viuen uns d’esquena als altres.

Els mitjans de comunicació hi han tingut un paper molt important. Si bé, des de la malnomenada transició es recuperaren els mitjans en llengua catalana, cap d’ells ha tingut mai una voluntat real d’esdevenir un mitjà de comunicació nacional. Com a molt, des d’algun mitjà el mapa meteorològic contempla la totalitat del nostre territori, però en l’espai informatiu, només apareixen els territoris “perifèrics” quan es parla d’unes inundacions, d’una visita del Papa o d’un torneig esportiu de caràcter internacional. Aquesta manca de projecte nacional (regionalisme o provincianisme), sumada al centralisme, han estat i són característiques comunes del conjunt dels mitjans de comunicació comercials que empren la llengua de Fuster, Maria Mercè Marçal o Guillem d’Efak.

Per contra, ens els darrers anys han aparegut mitjans de comunicació populars (i professionals!), que han apostat clarament per una visió nacional i crítica. L’Accent, La Directa, Llibertat.cat, són exemples clars i reeixits d’aquest nou fenomen que en èpoques “resistencialises” s’anomenava de “contrainformació”, però que cada cop més es consolida com una oferta a l’abast de la ciutadania per anar més enllà dels titulars superficials i de la fabricació del consens.

Amb aquest objectiu, de crear un mitjà de comunicació que des de cada comarca esdevingui un “teixit de veus” que doni ressò a tot allò que passa de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó; que realitzi un anàlisi crític, estructural i en profunditat d’allò que ens marca el nostre dia a dia; i sobretot, que ompli un buit comunicatiu en l’àmbit del periodisme popular; apareix el projecte radiofònic de laradio.cat

Perquè la ràdio, lluny de quedar-se enrere en el panorama comunicatiu, gràcies a la seva instantaneïtat –i amb l’aparició de les noves tecnologies i les xarxes socials-, esdevé un instrument comunicatiu més necessari que mai en el context actual, marcat per la saturació d’informació i el ritme frenètic.

Des del 30 de gener, laradio.cat inciarà una campanya a través de les xarxes socials –i a través de xerrades arreu dels Països Catalans- que pretén donar a conèixer aquest nou projecte, tot buscant complicitats i sinergies que no el converteixin en un mitjà (capelleta) més, sinó que formi part d’aquest engranatge comunicatiu, popular i crític que es va teixint des de fa uns anys i cada cop guanya més força.

Com sempre, la voluntat, l’interès i el compromís de la gent, serà el motor d’aquest projecte sense ànim de lucre. Un centenar de persones ja han fet aquest pas esdevenint corresponsals o col·laboradores del projecte. Ara, el projecte assumeix un nou repte, socialitzar el projecte, democratitzar-lo i crear una base de socis i sòcies que el facin possible. #2almes faran possible que en breu, es faci un pas més en la construcció d’un país enorme, ple de veus rotundes.

 Sergi Franch Segarrès és periodista de laradio.cat