La degradació continua del mercat de treball

El nombre de persones aturades en el quart trimestre de l’any 2013 ha disminuït en 8.400 y respecte a tot l’any en 69.000. A simple vista semblen dades positives de l’evolució del mercat de treball. Però quina és la realitat que amaguen les dades de l’Enquesta de Població Activa (EPA) del quart trimestre del 2013? A continuació algunes respostes.

Primerament cal senyalar que si baixa el nombre de persones aturades és per la disminució de la població activa, la qual s’ha reduït aquest quart trimestre en 73.400 persones i pel que fa a tot l’any 2013 en 267.900. Aquesta disminució es produeix per la continua expulsió de milers de persones del mercat de treball com a conseqüència de dos factors. El primer és allò que el govern central en paraules de la ministra de treball anomena mobilitat exterior, que no és altra cosa que un exili econòmic de milers de joves i no tan joves cap a altres països a la recerca d’una ocupació digna que molts cops ni existeix perquè cada cop més el model de treball precari esta globalitzat, i per altra banda, del retorn forçat per la situació econòmica de milers de persones immigrants cap als seus països d’origen perquè aquí ja no poden ni subsistir. El segon factor és el desistiment per resignació, desànim i frustració en la recerca activa de feina un cop esgotada la prestació d’atur o el subsidi. En aquest punt i abans de passar al següent cal especificar que es considera una persona ocupada a tota aquella persona que la setmana abans de que li facin l’enquesta (EPA) hagi esta treballant almenys un hora retribuïda durant eixa setmana. Aquest element mostra ja la precarietat que poden estar patint moltes d’aquestes persones “ocupades”.

En segon terme cal apuntar que la taxa d’atur s’ha situat en un 26,03% i que ha augmentat un 3,18% en els dos anys de govern del PP, o el que és el mateix, hem passat de 5.273.600 persones aturades a 5.896.300, és a dir, 622.700 aturats més en 2 anys. D’aquests prop de 6 milions de persones aturades el col·lectiu d’aturats de llarga durada (més d’un any a l’atur) ha augmentat en 163.700 persones, un 5,87%, situant-se en més de 2 milions 950 mil, un 50,09% del total de persones aturades. També les famílies que tenen tots els seus membres actius a l’atur es mantenen en 1.832.300. I també és important destacar que un 39% de les persones aturades no rep cap prestació per desocupació i que més de 2 milions 100 mil són persones aturades des de fa més de dos anys (aturats de molt llarga duració). Així mateix d’aquesta intolerable taxa d’atur del 26,03% cal senyalar que és la població estrangera la que suporta un índex d’atur més elevat situant-se en un 36,60% respecte al 24,30% de la resta. Per altra banda tampoc podem oblidar la taxa d’atur juvenil la qual es manté en un explosiu 55%.

En un tercer punt caldria recalcar que per sisè any consecutiu es destrueix ocupació tot i que a menor ritme que en anys anteriors. En aquest sentit pel que fa a les dades d’ocupació del 2013, és a dir, les persones que cotitzen a la Seguretat Social, aquestes s’han reduït en el quart trimestre de l’any passat en 65.000 persones i pel que fa al conjunt de l’any en 198.900 persones, és a dir, un 0,39% i un 1,17% respectivament en termes relatius. D’aquestes dades ressaltar que és l’ocupació pública la que surt més mal parada ja que s’han perdut 121.400 llocs de treball en el sector públic, un 4,16%, com a conseqüència directa de les retallades en personal públic. Unes dades que suposen un tercer any consecutiu en el que es destrueix ocupació en aquest sector.

En quart lloc cal insistir i explicar clarament el tipus d’ocupacions que es generen, que són majoritàriament contractes escombraries ja que més del 90% són temporals, amb baixos salaris i condicions laborals pèssimes, sense oblidar que molts d’ells són a temps parcial. En aquest sentit en el darrer trimestre de l’any 2013 han augmentat els contractes a temps parcial i disminuït els de temps complet. Unes contractacions a temps parcial incentivades encara més en la darrera volta de rosca de la reforma laboral mitjançant un decret-llei el passat 20 de Desembre on es flexibilitza encara més aquest tipus de contractació que no significa altra cosa que els i les treballadores estiguin a plena disposició de l’empresari. En aquest sentit els continus canvis legislatius de la normativa laboral no busquen altra cosa que facilitar un canvi de model en les relacions laborals on es faciliti encara més l’acomiadament i es disposi d’un enorme exèrcit de reserva de mà d’obra que accepti per pura necessitat de subsistència uns llocs de treball amb menys salaris, amb pitjors condicions de treball i amb menys drets laborals, que alhora faci que s’igualin cap avall les condicions de treball i de contractació de la majoria de treballadors i treballadores, és a dir, que es generalitzi el treball precari.

Finalment els 198.900 llocs de treball menys, les 5.896.300 persones aturades, la taxa d’atur en un 26,03%, els 2.950.000 persones aturades de llarga durada, el 55% d’atur juvenil, les 1.832.300 famílies que tenen tots els seus membres actius a l’atur, els més de 90% de contractes temporals i l’augment dels contractes a temps parcial són dades que confirmen la continua degradació del món del treball i el conseqüent augment de les desigualtats socials i l’empobriment d’una majoria de la població.

Cal per tant prendre consciència i organitzar-se col·lectivament per fer front a aquestes imposicions alhora que articular una dinàmica democratitzadora constituent i participativa que obri pas a noves institucions populars.

  Jesús Gellida Albiol és activista d’Entrepobles, militant de Revolta Global, afiliat a COBAS i activista del Procés Constituent