Trilogia d’un esquarterament. II Sanitat

El panorama de la sanitat pública posa de manifest, encara millor que el de l’educació, què signifiquen les nostres vides per a les elits financeres i capitalistes així com per als nostres governants: no res. Lamento, d’entrada, que aquest article sigui tan extens, però hi ha massa cosa a dir.

Tothom parla i s’indigna per les retallades sanitàries, però ignoro si som del tot conscients dels efectes reals que ja estan tenint i de les veritables raons que les motiven. Comencem pels efectes, i aquests es resumirien en patiment i mort. Ras i curt. Si volem entrar en detall només cal que escoltem les denúncies del personal sanitari valent i combatiu, i a vegades ens farà l’efecte que ens expliquen una pel·lícula de terror.

Les persones pendents de rebre hora per a intervencions quirúrgiques, visites a especialistes o bé proves diverses, esdevenen pacients invisibles fins que reben la trucada que els confirma l’hora. Després d’esperar mesos i anys, a vegades en situacions no només de patiment sinó que incapaciten la persona per a dur a terme una vida normal, si no acceptes l’hora que et donen, tornes al final d’aquesta llista invisible fins que et truquen de nou. La comptabilització de les llistes d’espera només es fa tenint en compte el moment en què es fa la trucada, ignorant tot el temps que la persona havia estat esperant fins llavors, i des de les Administracions tenen el cinisme de pregonar que “les llistes d’espera s’han reduït”.

S’està produint un increment de les infeccions quirúrgiques, potser les altes precipitades que impliquen que les cures es facin als domicilis, o bé les retallades en personal de neteja hi tenen alguna cosa a veure. En aquest sentit, mentre les dades oficials es vanaglorien de l’increment d’altes, s’oculten dades com aquestes o els reingressos.

El tancament de llits i plantes senceres als hospitals duu a l’ingrés de pacients en serveis que no els corresponen: adults en les sales de pediatria o pacients d’altres especialitats a l’àrea de maternitat són el plat de cada dia. Hi ha hospitals on infants ingressats a la UCI de Pediatria podrien passar a la sala normal però no és així perquè els llits estan ocupats per a adults.

Una altra conseqüències del tancament de plantes, llits i quiròfans és el panorama que es dóna a les Urgències dels Hospitals, que alguns companys i companyes defineixen com a autèntics hospitals de campanya, ja que els i les pacients s’acumulen als boxes. Mentrestant, les direccions dels Hospitals segueixen tenint la poca vergonya de justificar el tancament de les plantes, llits i quiròfans, amb allaus de dades falsejades.

Quan la realitat desbordant de les Urgències força a obrir alguns llits (per exemple ara amb època de grip) el personal sanitari en cap cas s’incrementa, de manera que senzillament aquest veu incrementada la ràtio de pacients i, conseqüentment, el seu estrès laboral. Les condicions d’estrès, però, no només es produeixen per aquesta situació, sinó que és una situació generalitzada entre el personal sanitari, la qual cosa, evidentment, impedeix que aquestes persones puguin desenvolupar la seva vocació amb la qualitat i professionalitat que aquestes voldrien.

El tancament de CAP’s o dels seus serveis d’urgències no només allunya l’atenció sanitària als usuaris i usuàries (físicament, però també emocional) sinó que fomenta la saturació dels hospitals.

Hi ha molts més punts per a detallar, com per exemple les nefastes conseqüències del negoci que s’està fent amb els medicaments o l’apartheid sanitari que està deixant sense atenció sanitària a persones migrades, però també a les que no cotitzen, etc. Però és indispensable acabar fent èmfasi en l’increment de la taxa de mortalitat, concretament, les defuncions a Catalunya el 2012 van ser un 5,3% més que el 2011, sense que hi haguessin fets extraordinaris. Ja ho dèiem quan van començar les retallades, que aquestes maten.

I quina és la raó d’aquest patiment? L’acumulació capitalista, per suposat. Mentre el govern de la Generalitat repeteix que no hi ha diners, les imputacions a alts càrrecs de la sanitat s’incrementen i posen sobre la taula els milers de milions d’euros que ens roben amb la trampa de la cohabitació públic-privada sanitària, defensada a capa i espasa per tots els governs que han passat per la Generalitat. La sanitat pública, els ingressos públics, destinats a omplir les butxaques de les empreses privades (o concertades, tant és). Cafè amb Llet i SICOM ho expliquen a la perfecció amb els seus llibres i vídeos.

Però no només és un problema de corrupció. Darrera les retallades hi ha un pla subtil per a poder fer encara més negoci a costa de la nostra salut: la privatització de la sanitat. “Quant de temps vol esperar per a rebre assistència? Assegui’s si va per la pública i esperi la trucada o vingui la setmana vinent si ve amb la mútua…” No és cap exageració. La degradació de la sanitat pública és tan escandalosa que en dos anys les assegurances mèdiques privades han guanyat 100.000 persones abonades i han millorat els seus ingressos un 11%. El cost del negoci, al cap i a la fi, és perfectament assumible, doncs sobrem masses pobres i gent gran.

Per a aturar aquesta voràgine no n’hi ha prou amb indignar-nos. Cal una lluita decidida, valenta i agosarada que passi per la desobediència civil, per la solidaritat, per la unió de forces entre el personal sanitari i els usuaris i usuàries, en defensa d’una sanitat universal, totalment pública i de qualitat. La feina que s’està fent a Tarragona, amb el Grup de Treball en Defensa de la Sanitat Pública, com a molts altres llocs, demostra que la lluita serveix.

Laia Estrada, militant de la CUP de Tarragona