GEPEC titlla de despropòsit la tala d’arbres al Mèdol

L’entitat ecologista GEPEC denuncia una actuació injustificable a la Pedrera del Mèdol, a Tarragona, propietat de la corporació de transports ABERTIS. Sense cap criteri de gestió forestal sostenible, ni de protecció s’ha eliminat la major part del bosc. També s’ha aclarit sense criteri ni ecològic ni de prevenció d’incendis la part exterior del Clot; eliminant vegetació de màquia, amb fulla ampla poc piròfita, i inversemblantment deixant masses pins, piròfits i de vida efímera o transitòria. L’entitat afegeix que al fer desapareixer una màquia arbrada singular amb retalls de bardissar, s’ha alterat greument i empobreix el microclima creat,  i a les comunitats faunístiques i vegetals que hi vivien. A l’entorn li caldrà quasi bé un segle de successió natural fins assolir un nivell similar d’evolució de la comunitat vegetal.

El Mèdol és un espai natural de dimensions reduïdes, era si més no un paratge especialment emblemàtic de l’Anella Verda de Tarragona, i pel GEPEC els fets esdevinguts palesen una vegada més la necessitat urgent d’un Pla d’Ús i Gestió pel conjunt de l’espai protegit, tal i com es reclama ja en la pàg.4 de l’Aperitiu d’idees i estratègies claus per a la conservació i recuperació de la biodiversitat catalana, publicitat  a l’abril al web del GEPEC.

L’any 1931, el Clot del Mèdol va ser declarat monument historicoartístic. I el 2001, el conjunt històric de l’antiga Tarragona va ser declarat Patrimoni de la Humanitat per la Unesco. Diversos autors han aportat hipòtesis que va ser el científic Antoni Martí i Franquès qui va plantar els xiprers al clot del Mèdol, on experimentà amb diverses espècies vegetals al recinte, de particulars característiques climatològiques; ja que la finca formava part del patrimoni familiar. Amb el pas del temps, els pins i xiprers van aconseguir que la pedrera es convertís en un lloc d’especial bellesa. A més, per la seva acústica, el lloc va ser utilitzat per a concerts de música durant la Segona República, alguns del quals van ser dirigits pel cèlebre músic Pau Casals.