El dia de la marmota

Quan era petit vaig veure una pel·lícula americana que es deia Atrapat en el temps. La cinta tractava d’un periodista que visitava un poble per comprovar una tradició d’hivern coneguda com “el dia de la marmota”, queno és res més que un mètode folklòric  usat pels grangers  -especialment dels Estats Units i el Canadà- per predir la fi de l´hivern basant-se en el comportament de l’animal quan surt d’hivernar el 2 de febrer. Segons la creença, si la marmota en sortir del seu cau no veu la seva ombra perquè és un dia ennuvolat, llavors deixarà el cau, la qual cosa significa que l’hivern acabarà aviat. Però si és un dia assolellat i la marmota “veu la seva ombra”, llavors torna al seu cau i vol dir que l’hivern durarà sis setmanes més. Doncs bé, en la pel·lícula el periodista a causa d’una tempesta es queda a dormiral poble i es desperta el dia de la marmota. La seva vida es converteix aleshores en un atzucac, ja que retornarà al poble dia sí i dia també el 2 de febrer.

Que poc es pensaven els guionistes del film que amb un guió tan absurd i inversemblant reproduirien una situació similar tot just a l’altra banda de món. Perquè hi ha gent que tenim la sensació de despertar-nos ininterrompudament el dia de la marmota en què una colla de folklòrics catalans viatgen a Madrid dia sí i dia també a fer l’últim pas, el definitiu, el decisiu, el de la ruptura: la tercera via, el concert econòmic, la hisenda pròpia, les balances fiscals, la reforma de la constitució, l’encaix català, el federalisme, l’estatut retallat, el traspàs de la competències per elaborar referèndums… I malauradament seguim despertant-nos el dia de la marmota.

Mentrestant, els qui volem uns Països Catalans lliures i socialment justos esperarem que les marmotes es despertin i que s’acabi per fi l’hivern i comenci la primavera catalana. I indicarem que a Ítaca s’hi va per l’est i no per l’oest. I els recordarem que no cal demanar permís per ser lliures.

 Marc Ferré, membre de la CUP de Tarragona