Xerrada sobre neofeixisme, a càrrec del periodista Bertran Cazorla

Al vespre, la Colla Jove acollia una xerrada sobre el neofeixisme a casa nostra, a càrrec de Bertran Cazorla, periodista entre d’altres del Setmanari Directa. La seva exposició va fer molt d’èmfasi en què analistes i antifeixistes haurien de deixar enrere els tòpics que asseguren que la darrera onada té com a única explicació la crisi i que, un cop passada, tot tornaria a la normalitat. Cazorla feia un repàs de totes les organitzacions que per la seva pràctica i/o per la seva teoria es poden classificar com a feixistes o xenòfobes, diferenciant entre feixisme nostàlgic i un nou tipus de feixisme que es dedica a anar a l’arrel del que ja als anys 20 practicaven els seguidors de José Antonio Primo de Rivera o de Mussolini: amb un discurs anticapitalista i amb preocupació expressa pels drets dels animals, confonen l’esquerra que fins llavors els desmuntaven amb tòpics que ja no són del tot vàlids. El periodista també va parlar abastament del fenomen de PxC, i de com comparteixen electorat de manera totalment substitutiva amb C’s i UPyD. És per això que, en el torn de preguntes, les intervencions anaven molt dirigides a tractar aquests dos darrers partits directament com a feixistes, tot i que Cazorla diferenciava entre populisme xenòfob i populisme democràtic. També va fer una repassada a la situació dels tres focus principals a l’Estat espanyol: Madrid, València i Barcelona, de les seves diferències i de com de cara a les eleccions europees es podrà veure com encara no s’ha donat el procés de trobada entre totes aquestes organitzacions. Curiosament, malgrat que la seva força sigui preocupant, sembla que al sud dels Pirineus no hi ha hagut la revifada que en d’altres països com Grècia, Rússia, França, Hongria, el Regne Unit, etc. sí que hi ha sigut. Catalunya, a mig camí entre el feixisme populista de Marine Le Pen i la nostàlgia de la Falange, compta amb diversos fronts antifeixistes com Unitat contra el Feixisme i el Racisme, plataformes i organitzacions antifeixistes, però Bertran Cazorla es decanta per una que no se’n declara però que alhora fa aquesta tasca: la PAH. La lluita contra els desnonaments sense discriminació per motiu d’origen ha pogut aturar possibles assistencialismes “per als de casa” i el creixement del discurs xenòfob. I és que, segons les estadístiques presentades en la xerrada, la preocupació per la immigració i el vot a PxC també baixen a mida que avança la crisi i, per tant, el discurs antiimmigracionista seria “un caprici dels rics”.