El feixisme del passat i del present conflueixen en les Jornades Antifeixistes

Dissabte mogut a Tarragona a causa de l’inici de les Jornades Antifeixistes organitzades per Arran. Al matí, l’historiador Francesc-Xavier Tolosana repetia, com des de fa dos anys, una visita guiada pels indrets més representatius de la repressió franquista a la ciutat. Des de la muntanyeta de l’Oliva fins al convent de les Oblates, el recorregut també serveix per assenyalar les mancances que en matèria de memòria històrica compta el consistori. A l’Oliva, va ser l’Associació de Víctimes qui va idear i executar un plafó explicatiu de l’espai, on van afusellar des del 28 de febrer de 1939 part de les 767 condemnades a mort, complementant així un monument pagat per les arques públiques que ni tan sols diu a qui recorda. Seguint amb la visita, al cementiri s’hi poden observar dues fosses amb víctimes de la repressió i de judicis sumaríssims. Malgrat això, una d’elles no està ni tan sols delimitada, mentre que els plafons es troben ben lluny, en un espai obert que tal com assegura Tolosana ho van fer sense comprovar que allà hi hagués enterrat cap republicà. Més endavant, una pintada revolucionària a l’entrada de l’Antiga Audiència i una breu explicació de la presó de Pilats, on van ser empresonats 6.870 republicans (podeu veure el documental que s’hi projecta), dóna pas a la finalització de la visita, dues hores més tard, al convent de les Oblates. Un mur infranquejable, aquest, on van morir deu dones i moltes més hi van ser empresonades, i que evidencia la col·laboració de l’Església amb el franquisme. Tot i que els papers històrics de Capitania de l’Exèrcit siguin públics, es fa impossible investigar allò que va passar rere murs eclesiàstics. A més a més dels espais visitats, el díptic repartit compta amb explicacions també de “La Punxa”, una presó habilitada; de la Comissaria de policia, actual Cambra de Comerç; i de la nova presó de 1953.

Al vespre, la Colla Jove acollia una xerrada sobre el neofeixisme a casa nostra, a càrrec de Bertran Cazorla, periodista entre d’altres del Setmanari Directa. La seva exposició va fer molt d’èmfasi en què analistes i antifeixistes haurien de deixar enrere els tòpics que asseguren que la darrera onada té com a única explicació la crisi i que, un cop passada, tot tornaria a la normalitat. Cazorla feia un repàs de totes les organitzacions que per la seva pràctica i/o per la seva teoria es poden classificar com a feixistes o xenòfobes, diferenciant entre feixisme nostàlgic i un nou tipus de feixisme que es dedica a anar a l’arrel del que ja als anys 20 practicaven els seguidors de José Antonio Primo de Rivera o de Mussolini: amb un discurs anticapitalista i amb preocupació expressa pels drets dels animals, confonen l’esquerra que fins llavors els desmuntaven amb tòpics que ja no són del tot vàlids. El periodista també va parlar abastament del fenòmen de PxC, i de com comparteixen electorat de manera totalment substitutiva amb C’s i UPyD. És per això que, en el torn de preguntes, les intervencions anaven molt dirigides a tractar aquests dos darrers partits directament com a feixistes, tot i que Cazorla diferenciava entre populisme xenòfob i populisme democràtic. També va fer una repassada a la situació dels tres focus principals a l’Estat espanyol: Madrid, València i Barcelona, de les seves diferències i de com de cara a les eleccions europees es podrà veure com encara no s’ha donat el procés de trobada entre totes aquestes organitzacions. Curiosament, malgrat que la seva força sigui preocupant, sembla que al sud dels Pirineus no hi ha hagut la revifada que en d’altres països com Grècia, Rússia, França, Hongria, el Regne Unit, etc. sí que hi ha sigut. Catalunya, a mig camí entre el feixisme populista de Marine Le Pen i la nostàlgia de la Falange, compta amb diversos fronts antifeixistes com Unitat contra el Feixisme i el Racisme, plataformes i organitzacions antifeixistes, però Bertran Cazorla es decanta per una que no se’n declara però que alhora fa aquesta tasca: la PAH. La lluita contra els desnonaments sense discriminació per motiu d’origen ha pogut aturar possibles assistencialismes “per als de casa” i el creixement del discurs xenòfob. I és que, segons les estadístiques presentades en la xerrada, la preocupació per la immigració i el vot a PxC també baixen a mida que avança la crisi i, per tant, el discurs antiimmigracionista seria “un caprici dels rics”.

Podeu visionar la xerrada sencera amb el següent vídeo:

Les jornades antifeixistes van començar dissabte però segueixen durant aquest mes de gener, juntament amb els actes que organitza l’Ajuntament de Tarragona i l’Arxiu Municipal, tot plegat per commemorar el 75è aniversari de l’entrada de les tropes feixistes a la ciutat, en la fase final de la Guerra Civil, el 15 de gener de 1939. Com a acte central, dimecres 15 de gener a partir de les set del vespre sortirà una marxa de torxes des de la plaça del Rei, on se situava la presó de Pilats, fins a la muntanyeta de l’Oliva.