2013: Un any d’aprofundiment de la crisi, de pèrdua de drets i del procés cap a la independència de Catalunya

Any rere any s’acumulen les retallades en drets socials, laborals i democràtics. Aquest any 2013 no ha estat diferent als anteriors ja que ha suposat un aprofundiment de les mesures d’austeritat i retallades en la despesa pública, sobretot en la social, i en els drets de ciutadania. També ha estat un any en que el moviment pel dret d’autodeterminació de Catalunya s’ha fet més visible tenint la passada diada de l’11 de Setembre i la concreció de data i pregunta(es) per la consulta per la independència com a fites més destacables.

En aquest any han continuat produint-se milers de desnonaments degut a les males pràctiques de la banca i la connivència de molts poders públics i, a més, la situació del mercat laboral no ha millorat ja que es continua destruint ocupació i es precaritzen les condicions laborals. Així mateix els governs estatals i autonòmics han continuat aprofundint en les mesures d’austeritat aprovant pressupostos i altres lleis i decrets antisocials que han suposat més retallades en sectors públics tan importants com la sanitat, la educació o els serveis socials, sense oblidar tampoc que s’han produït pèrdues de drets de ciutadania. En aquest sentit, tot seguit s’exposen algunes de les més significatives d’aquestes retallades i d’aquesta pèrdua de drets col·lectius que s’han produït al llarg d’aquest 2013:

  • L’aprovació el 14 de Maig de la Llei de mesures per reforçar la protecció als deutors hipotecaris, reestructuració de deute i lloguer social, que no només no respon a les demandes de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH) presentades amb una Iniciativa Legislativa Popular amb un milió i mig de signatures sinó que suposa un manteniment dels desallotjaments forçosos i del deute perpetu i legalitza clàusules abusives ja que respon única i exclusivament als interessos de la banca.
  • L’aprovació el passat 28 de Novembre de la Llei Orgànica per a la Millora de la Qualitat Educativa (LOMQE) o més coneguda com a llei Wert. Una llei que és un atac frontal al model d’immersió lingüística, alhora que suposa una degradació del model d’escola pública, laica, universal i de qualitat.
  • L’aprovació el 29 de Novembre de l’avantprojecte de Llei de Seguretat Ciutadana més coneguda com a Llei mordassa o anti15M que augmenta la criminalització i la repressió de tota aquella persona que lluita contra les injustícies socials.
  • L’aprovació el 19 de Desembre de la Llei Reguladora del Factor de Sostenibilitat i de l’Índex de Revaloració de les Pensions que entre altres coses desvincula les pensions del IPC i que estableix una minsa pujada del 0,25%, lo que a la pràctica vol dir que si l’IPC puja més d’un 0’25% els i les pensionistes perdran poder adquisitiu.
  • L’aprovació el recent 20 de Desembre de l’avantprojecte de llei de l’avortament anomenada Llei Orgànica de Protecció de la Vida del Concebut i dels Drets de la Dona Embarassada, que suposa un retrocés escandalós i retrògrada en els drets de les dones a decidir sobre els seus propis cossos.
  • L’aprovació també el 20 de Desembre per part del consell de ministres d’un decret-llei que dóna una volta de rosca a la reforma laboral flexibilitzant encara més el contracte a temps parcial amb un acomiadament lliure d’un any, permeten a les ETTs que formalitzin contractes de pràctiques, prorrogant la possibilitat que els contractes formatius no estiguin lligats a cap formació reglada i enfortint la posició de les empreses en la gestió de les baixes per incapacitat temporal. Això suposa un augmentant de la precarització de les noves contractacions, una degradació de les condicions laborals i una major dependència de les empreses.
  • La congelació per segon any del salari mínim interprofessional (645€) en el darrer consell de ministres del passat 27 de Desembre suposa un insult a les classes populars i treballadores que ja han perdut un 5,5% de poder adquisitiu en quatre anys sense tenir en compte l’encariment dels preus dels subministraments bàsics (llum, aigua, gas, etc.)

Totes aquestes mesures suposen un continu empobriment de la majoria de la població i una degradació accelerada dels drets i les llibertats d’aquesta. No obstant això les classes populars i treballadores han reaccionat front aquestes agressions plantejant tota una sèrie d’accions i mobilitzacions que a continuació s’exposen algunes de les més significatives:

  • Tota una sèrie d’escraches a polítics del PP durant el primer semestre de l’any realitzats per la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca per senyalar públicament als i les responsables de que no s’aprovaren mesures per fer efectiu el dret a l’habitatge. Aquestes accions van ser pacífiques i molt nombroses però van rebre l’atac del govern central i d’alguns d’autonòmics així com dels mitjans convencionals de desinformació.
  • Dues vagues generals unitàries en el sector educatiu, el 9 de Maig i el 24 d’Octubre, contra les retallades i la llei Wert que van implicar a tota la comunitat educativa, alumnat, associacions de pares i mares, docents i personal de gestió i administració. En aquest sector cal destacar també la important lluita portada a terme per la comunitat educativa de les Illes Balears que a través de l’assemblea de docents i d’una majoria de la ciutadania van donar un gran exemple de com plantejar una lluita contundent i sostinguda en el temps que va ser també un gran exemple de solidaritat.
  • Una vaga de 13 dies duta a terme el passat Novembre per els i les treballadores de la neteja i jardins de Madrid que s’oposaven a un expedient de regulació d’ocupació (ERO) que afectava a 1.100 treballadors després d’un altre a l’Agost on ja van ser acomiadats 350. Aquesta vaga va ser un altre exemple de lluita que va aconseguir parar l’ERO tot i que van acceptar una expedient de regulació temporal d’ocupació i una congelació dels sous fins 2017.
  • Un altre exemple de lluita laboral contundent d’aquest any i que encara continua és la vaga indefinida dels i les treballadores de la planta de PANRICO de Santa Perpetua, mitjançant la qual reclamen el cobrament íntegre de salaris pendents i s’oposen a un pla de viabilitat de la direcció de l’empresa el qual suposa un ERO que afecta al 48% de la plantilla i fortes reduccions salarials.

Durant aquest 2013 cal sumar a totes aquestes lluites socials i laborals les múltiples mobilitzacions contra els diferents casos de corrupció arreu de l’Estat, sense oblidar les diferents marees en defensa dels serveis públics, com per exemple la marea blanca en defensa de la sanitat pública i les manifestacions i concentracions contra la nova llei de l’avortament. Moltes d’aquestes lluites són exemples a seguir i impulsar per la seva contundència, la seva coordinació i per la solidaritat despertada envers les mateixes en una majoria de la ciutadania. Però aquestes lluites no han de quedar aïllades sinó que han de confluir en una mobilització general el més unitària possible i continuada en el temps que vagi contra les retallades, el pagament del deute il·legítim i contra els governs que apliquen aquestes mesures d’austericidi. Totes aquestes mobilitzacions hauran d’anar acompanyades de la construcció d’alternatives polítiques des de baix que conjuntament puguin donar una resposta política, social i econòmica favorable als interessos de la majoria de la població.

Finalment aquest any 2013 també serà recordat pel pols de Catalunya amb l’Estat espanyol el qual pot desembocar en una ruptura democràtica que possibiliti la independència de Catalunya, si així ho vol una majoria del poble català, alhora que propicií acabar amb el règim de la Transició i obrir una sèrie de processos constituents en els diferents pobles que conformen l’Estat espanyol.

  Jesús Gellida Albiol és membre de Revolta Global