Amb les nostres vides… no s’hi juga!

Acabo de dinar, comença la Riera, una escena d’en Claudi i en Nil al Casino… i em ve al cap en Francesc Perendreu, president de l’Associació Catalana d’Addiccions Socials, i em ve al cap la seva conferència a l’acte organitzat per la plataforma Aturem Bcn World, i em ve al cap tot allò que ens va explicar sobre els mitjans de comunicació i el joc… i més encara, em ve al cap el moment en què va desvetllar que ell havia estat pres per la ludopatia. Va ser tan impactant, tan reveladora, tan imprescindible la seva intervenció que no puc evitar parlar-ne, perquè també en parleu vosaltres. I visibilitzem l’invisible.

A Catalunya un 3% de la població pateix la ludopatia, una patologia reconeguda per la OMS, que no només pot conduir als qui la pateixen al suïcidi, sinó que també és un problema que es trasllada a les famílies, per tant indirectament la pateix molta més gent.

Malgrat ser un problema de salut pública, els ludòpates no importen i són un dels col·lectius més silenciats i invisibilitats, a la vegada també criminalitzats per la societat.

A Catalunya hi ha unes 35000 màquines escurabutxaques, Bcn World en contindria 1500, és a dir, significaria gaire bé un 5% de màquines concentrades en un sol espai, generant un desequilibri evident.

El projecte Bcn World, finalment, contindrà un parell de casinos, i qui anirà a jugar, serà la gent del territori (els russos i xinesos no faran el llarg viatge per trobar-se només un parell de casinets), conduïts per tots els missatges que constantment ens estan gravant al cervell “Tots hi guanyem”, “La ilusión de todos los días” o l’anunci de la loteria de nadal “Pon tus sueños a jugar”, i, fins i tot, aquest any amb la Grossa de cap d’any encara tindrem el joc més a prop. Tanmateix, els afectats pel joc saben que totes aquestes campanyes publicitàries són ben lluny de la realitat, el joc els ha fet perdre la vida, a ells i la seva família, i totes i tots estem en risc de jugar-nos-la, més ara que moltes de les esperances de poder somiar en una vida millor estan posades en la sort del joc! Qui no ha pensat mai… “si em toqués la loteria!”. Vivim en una societat que, sense ser-ne conscients, es basa en el joc, el joc mana i ens fan jugar a les campanyes comercials, ens fan jugar en les promocions dels productes, ens fan jugar en els concursos de televisió… fins i tot quan ens mengem un gelat o ens mengem unes patates… “sigue buscando”.

Els mitjans de comunicació ja fan aquesta feina d’esborrar la ludopatia, a banda de les campanyes publicitàries tenim un Casino cada migdiada al nostre menjador amb la Riera, gentilesa de la televisió pública pagada per tots i totes, i a la premsa… perquè us penseu que mai apareixen notícies sobre el drama de la ludopatia?… sabeu qui omple d’anuncis les seves pàgines?… casinos o altres plataformes de joc! Però sabeu com el grups Godó o Prisa alimenten el seu finançament?… amb els programes del joc que fan per la TV, per exemple.

El més greu és el model de casinos que Bcn World vol imposar, amb les modificacions legislatives pertinents a la carta, el model de Las Vegas o Macao, on els menors poden entrar als casinos i sense control perquè juguin o no, on no es demana acreditació per entrar, on es pot beure i fumar, etc… aquest model crida a les màfies, genera prostitució i delinqüència, principalment perquè no cal identificació. Aquest és l’oci que volem?… aquest és el model de territori que volem per als nostres infants?…

Barcelona World es ven com a resposta a la cerca de feina, sembla que per a sortir de la crisi només valgui el joc, i s’implanta en un territori on hi ha moltes famílies empobrides, on la deessa fortuna ens pot canviar la vida?…més aviat, on el diable de la sort els pot cremar les nostres vides! Quants llocs de treball volàtil, precari i temporal es crearan?… ens diuen que 17000, una xifra totalment desorbitada i falsa que significa una manca de respecte molt gran a totes les persones sense feina, però tampoc ens diuen quants llocs de treball es destruiran dels hotels, bars, botigues dels centres dels municipis que hauran de tancar… Quantes famílies veuran les seves vides ensorrades pel joc amb el Bcn World?… silenci… però el problema no és invisible, encara que ho vulguin, avui amb aquestes lletres, esperem que ho sigui una mica menys… i des de la CUP seguirem lluitant en contra del Bcn World, el projecte que no només ens destrueix el territori, el model desenvolupament o llocs de treball de les economies locals de la zona, sinó que també destrueix les vides de molts de nosaltres… no deixarem que juguin amb les nostres vides, per aquí… NO PASSARAN!

Lurdes Quintero Gallego és regidora de la CUP a l’Ajuntament de Valls