El PP tanca Canal 9: abans de marxar, cremen la terra

Crítics sempre amb qui menteix, ultracrítics amb qui manipula per mantenir la veu única del poder, fa anys i panys que Canal Nou i tota la Radiotelevisió Valenciana era un enemic a batre pels moviments socials, les organitzacions d’esquerres polítiques i sindicals, per qui defensava la llengua catalana al País Valencià o senzillament per qui no es plegava a la versió oficial i única creada per la dreta regionalista espanyola a l’hora de parlar del País Valencià i caracteritzar-lo com el seu “levante”. I avui en som al carrer en defensa de la televisió pública. Ens hem tornat bojos? Segurament sempre ho hem estat però tenim bons motius per ser-hi, perquè tenim ben clar que els mitjans públics -i els públics en català més encara que els altres- són imprescindibles per a la nostra llengua i per a la llibertat d’expressió. I avui fa goig veure avui la televisió valenciana, Canal 9, obrint les finestres i deixant entrar l’aire. Avui les treballadores i els treballadors són els amos i per això hi expliquen tot el que el periodisme digne explica quan fa periodisme i no esdevé només veu dels amos corruptes.

Declarat nul l’ERO que el Govern pepero havia fet a la seva pròpia televisió (aquí “pròpia” no és cap paraula gratuïta), la colla d’energúmens que manen, com si fos casa seva, la Generalitat Valenciana ha tirat pel dret i ha tancat la televisió pública. L’argumentari de Fabra i companyia és patètic. Ho és quan asseguren que abans de tancar una escola o un hospital és millor tancar una televisió. Com si aquest tancament alliberés el País Valencià de les polítiques retalladores marca de la casa a què la ciutadania està ja més que acostumada…

Amb el tancament, també queda clar quin és el camí que la dreta espanyola ha pres respecte a la llengua catalana. Primer prohibiren la recepció del senyal de TV3 adduint que era una tele de fora, d’una altra comunitat, i que de tele pròpia ja n’hi havia una que alhora utilitzava la seva llengua que, és clar, no era catalana. Un cop prohibida TV3, ara fan desaparèixer Canal 9. No cal tornar-ho a dir però ho direm perquè quedi. L’únic objectiu nacional i lingüístic de la dreta espanyola és la desaparició, l’extermini total i programat de la llengua catalana en qualsevol dels àmbits d’ús on la Transició postfranquista la va fer arribar. Per això, el tancament de Canal 9 és també una mostra més de genocidi cultural.

No importa massa que aquest article o que els mil i un gestos viscuts avui no arribin a aturar el tancament de Canal 9, tot i que seria el desitjable. Si avui la plaça de la Verge és plena, si la solidaritat arriba de tot arreu i si alguns ens indignem encara és perquè sabem que no és lluny el dia en què tot això canviarà. El final del túnel és aquí i l’assassinat de la televisió pública a mans dels seus mateixos amos és només una tràgica manera de plegar, no un punt i final. Fan política de terra cremada però darrere seu no vindrà el desert. Plourà i creixerà l’herba i, sense cap mena de dubte hi tornarà a haver televisió pública, en valencià i plural. Ho sabem i no és profecia.

 Jordi Martí Font, filòleg i professor de Llengua i Literatura, membre de la CGT, del CIP, de l’Ateneu Llibertari Alomà i de la CUP de Tarragona