Els aplecs de Paretdelgada, al cicle “Testimonis”, a l’Arxiu Municipal de Reus

7 novembre 2013
19:30

Els aplecs sardanistes a la Selva del Camp entre el 1959 i el 1964 van representar un espai de defensa de la llengua i la cultura pròpies enfront l’Església franquista

A finals dels anys cinquanta i fins a mitjans dels seixanta, l’ermita de Paretdelgada a la Selva del Camp va ser escenari de sis aplecs sardanistes que van representar un petit oasi de llibertat anual en el context de repressió franquista generalitzada que es vivia. Malgrat les dificultats de l’època, els aplecs de la Selva es van organitzar gràcies a l’empara de l’església catalana i amb l’empenta d’organitzadors com el grup Germanor que treballaren per establir un marc de defensa de la llengua i la cultura pròpies. Els aplecs pretenien també, a mig termini, esbossar un escenari de reconstrucció nacional.

Amb l’objectiu d’explicar la transcendència d’aquestes trobades anuals, la petjada cultural que van deixar a l’entorn però també a nivell nacional i les circumstàncies i conseqüències que es van viure arran del darrer aplec celebrat el 1964, Carrutxa i l’Arxiu Municipal de Reus han programat la xerrada “Els aplecs de Paretdelgada, la Selva del Camp 1959-1964” dins del cicle Testimonis. Memòria d’un passat recent. La xerrada es realitzarà el proper dijous 7 de novembre a 2/4 de vuit a la sala d’actes de l’Arxiu Municipal de Reus (C/ Sant Antoni M. Claret, 3) i la presentació anirà a càrrec d’Isidre Fonts. Pel que fa als ponents de la xerrada seran Joaquim Masdeu, Mireia Massana i Agnès Toda.

Més enllà de les sardanes pròpiament dites, els aplecs de Paretdelgada van pretendre recuperar tots aquells elements més nostrats que el franquisme pretenia anorrear i que més calia potenciar. D’aquí, que els impulsors pretenguessin en cada aplec anar una mica més enllà a fi i efecte d’aglutinar els màxims aspectes possibles de la cultura catalana, aleshores perseguida i silenciada de manera generalitzada.

El cicle Testimonis organitzat conjuntament per Carrutxa i l’Arxiu Municipal de Reus té com a objectiu recuperar i enregistrar la memòria de diferents testimonis que aborden el passat recent de la ciutat i de la comarca. Les xerrades es plantegen com una aportació al fons de memòria oral de l’Arxiu Històric de Reus perquè en el futur sigui un document de consulta a l’abast dels investigadors i de les persones interessades.

Aquest cicle forma part del programa dels Tallers de memòria oral impulsat per l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial.
Pel que fa a la trajectòria dels conferenciants de la xerrada us esmentem alguns detalls que poden ser d’interès:

JOAQUIM MASDÉU (La Selva del Camp, 1948)

Ha estat dinamitzador cultural i ha estat al davant de moltes iniciatives locals i comarcals. Al seu poble, La Selva del Camp, ha estat president de l’Ateneu, del Cine Club, del Centre d’Estudis, de l’Organisme Autònom Ràdio TV la Selva i regidor de Cultura. En aquests càrrecs ha creat o impulsat la Biblioteca municipal, l’Escola de Música, la televisió Canal Camp i el festival de cinema Ocular, la recuperació de les festes locals o la vindicació de l’obra de Puig i Ferreter, entre d’altres.

MIREIA MASSANA (La Selva del Camp, 1994)

Vinculada a diverses entitats locals com el grup de Teatre Moixonera i la Banda de Música de la Selva del Camp, és membre del Misteri de la Selva del Camp, de l’Schola Chantorum de la Selva del Camp.

Actualment cursa el grau d’Educació Primària a la Universitat Rovira i Virgili

AGNÈS TODA (Mont-roig del Camp, 1977)

Filòloga catalana, autora de diferents llibres sobre literatura catalana. Ha participat en congressos nacionals i internacionals amb ponències al voltant de la literatura catalana de la postguerra.

Lectora de català a la Universitat de Ljubljana (Eslovènia) i del País Basc. Actualment elabora la seva tesi doctoral a la Universitat Rovira i Virgili.