Es crea la comissió de medi ambient i dret animal de la CUP de Tarragona

La CUP de Tarragona diversifica les seves línies d’actuació política municipalista i crea la Comissió de Medi Ambient i Dret Animal.

Amb ella vol donar resposta a les nefastes polítiques que practica el consistori en matèria mediambiental. No només aquelles desenvolupades a través de la Conselleria de Medi Ambient sinó treballant també en tots els altres àmbits amb incidència ambiental i que l’ajuntament erròniament atribueix i diversifica en altres conselleries com són les de Territori, Mobilitat, Comunicacions Urbanístiques i Mediambientals i Neteja.

La nova comissió adopta un punt de vista biocentrista en relació amb les polítiques mediambientals, com una reacció a les que es desprenen del paradigma dominant. Es planteja combatre l’ecologisme superficial rendit als interessos capitalistes, prenent l’ecologisme d’arrel com a fórmula, sabent que Tarragona no és una realitat aïllada, sinó una comunitat humana que forma part d’una xarxa de fenòmens fonamentalment interconnectats i interdependents.

Així doncs, es postula bàsicament per unes polítiques que facilitin el desenvolupament humà a la ciutat tot promovent la diversitat biològica i cultural, l’assoliment de drets bàsics per a les espècies urbanes i un rebuig frontal al creixement econòmic que amb la seva activitat perjudiqui i destrueixi el medi ambient, amb gran influència sobre el territori.

Entre els reptes que es planteja es troben el d’assolir un decreixement urbà que possibiliti, entre altres, la recuperació de corredors naturals, ecosistemes i un progressiu retorn a l’equilibri natural. D’altra banda, també té com a objectiu implicar-se en altres lluites ambientals que superin l’àmbit municipal.

Comunicat de la comissió: “Ser incívic a Tarragona surt baratíssim? Ser populista i demagog surt de franc”

El senyor Alejandro Fernàndez té una visió molt particular de l’equitat i els nivells de gravetat en relació a les sancions econòmiques o bé del que significa el pervertit terme “civisme”. Pixar a la via pública vol que costi el mateix que agredir i lesionar de gravetat a una persona, torturar un gos fins a la mort o maltractar psicològicament a algú… ni més ni menys que 1.500 euros, una mensualitat, dues, tres o gairebé quatre de moltes de les habitants terrenals i d’aquesta ciutat. Tot i que potser per a ell això és “calderilla”.

Demana recaptar impositivament, sempre en ve amb solucions repressives. No se li passa pel cap res constructiu, com ara advertir a les zones on es donen més aquestes conductes, educar des de l’Administració pública, o bé una cosa tan llògica i senzilla com dispensar lavabos portàtils per la ciutat en dies de festa i alta afluència de gent, recordar a la població que tenen el dret d’anar als serveis de bars i restaurants que estiguin a peu de carrer, fins i tot advertir que no cal fer una consumició mínima tal i com molts empresaris reclamen, etc. L’ajuntament el que hauria de fer és plantejar-se posar-ne de fixes i públics en punts estratègics de la ciutat i a peu de carrer on hi pugui anar la gent que tingui aquestes necessitats. Podria senyor Fernàndez comptar els lavabos públics que existeixen avui dia a la ciutat? Nosaltres només en recordem un situat a la Rambla Nova fa molts anys, però en el seu lloc ara hi ha un parking privat.

Pixar és una necessitat fisiològica que, tot i que l’hem après a regular, arriba un moment en el que la bufeta diu prou, i pensem que si es posen facilitats per omplir també cal posar facilitats per buidar. Per posar un exemple, les festes de Sant Magí d’enguany han estat un desastre en relació a la neteja de la via pública, sobretot si passejaves de matinada per la plaça de Peixateries Velles, allò semblava la “pixumada electrónica”. Inclús a la Plaça de la Font no hi havia lavabos, posant en evidència la manca de labavos suficients per absorvir les necessitats de les persones.

Vostè s’agafa a l’incivisme com un un bisbe a un escolanet, hi tenen deliri, serà que els recorda massa a la modificada “ley de vagos y maleantes” amb la que el seu líder polític i espiritual feia torturar i engarjolar la dissidència.

El ple va rebutjar la proposta de moció, i Fernández va insistir que és una “barbaritat” que pixar a la via pública “només” costi 100 euros. “Ser un porc surt baratíssim a Tarragona”, va dir. El que li diem nosaltres és que ser populista i demagog no surt ni barat, a ell sempre li surt de franc.