L’11 de setembre a Reus!

L’Onze de setembre a Barcelona s’està plantejant socialment de manera errònia i sobretot amb una frivolitat que espanta, i l’error no és de ningú en concret sinó de la dinàmica que ha pres l’independentisme en els darrers anys. Ho vull deixar clar i català, no vull atacar cap col·lectiu ni ningú, només constatar que s’està jugant amb foc i amb les esperances i il·lusions de milers de persones.

És cert que hem fet passes de gegant en difondre d’independentisme dins d’una fracció de la societat catalanoparlant, ara ens falta tota la resta del Principat que no és poc, però crec que l’eufòria independentista, les majories hipotètiques, i el xec en blanc al govern amb l’acceptació de tot el que fa, ens pot portar al major fracàs i desencís possible quan d’aquí a 5 o 7 anys encara ens trobem exactament igual o pitjor. Tot això no ho veurem com a mínim fins d’aquí a molts anys, com menys millor és clar, però cada dia veiem pels mitjans de comunicació que la mani serà decisiva, que no tenim aturador, que la independència depèn de que el President faci el pas, que del 2014 no passa, que som majoria, que els altres són burros i naltros més espavilats i treballadors, etc.

Llavors, quan tot això no passi, quan es torni a pactar amb els governs i partits espanyols, que farem? Portarem anys enganyant a la gent amb teories i planificacions polítiques puerils, poc realistes i alhora tant pragmàtiques que renuncien a l’irrenunciable. A mi personalment em sembla genial i necessari animar a la gent i exigir el màxim, però no podem perdre el cap i pensar que tot plegat estarà mamat i que l’any que ve que serem independents i anirem als Jocs Olímpics de Rio.

Les coses són molt més complicades i totes ho sabem, però així anem passant distrets; els partits polítics van portant l’aigua al seu molí i van aguantant el negoci, els rics s’enriqueixen a costa de totes, i mentrestant els espanyols s’ho miren satisfets de saber que encara els falten molts anys per a posar-hi seriosament, i a més saben que encara és hora que mobilitzin tota la seva gent tant arreu del Principat, del país, com de l’estat. Faltarà veure com reaccionen els centenars de milers d’espanyols de cap a peus, que viuen al Principat i que comptaran amb el suport total de les lleis, de l’estat, de la policia i dels 3 exèrcits; a més de l’evident i segur recolzament a Espanya per part de la Unió Europea, l’ONU i l’OTAN.

Quedar-se a la manifestació de Reus, Girona o qualsevol altre, és estimar el país i la seva gent, igual que els que ho faran a BCN, però no podem ni hem d’oblidar que el país és arreu i arreu dels Països Catalans, que la gent pateix la pobresa de les privatitzacions i que no cal córrer per caure. Aquestes coses es fan mica en mica i no d’una revolada, i més si ens ho hem de manegar entre catalans, tant i tant propensos a no perdre ni els bous ni les esquelles.

L’11 ens veiem a la manifestació de Reus des del Mercat Central.

  Joan Guiu i Forès és militant del Casal Despertaferro!