Perquè, malgrat tot, l’11 de setembre ens manifestarem a Reus

– 14 agost 2012
Categories: Opinió

S’apropa l’11 de setembre. I l’ambient apreta: més atur, més impostos, menys ajudes, privatitzacions, estafes, atacs a la llengua, més protestes… i a tot això la polèmica de l’ANC i la manifestació barcelonina. Molts de nosaltres dubtem sobre què hem de fer l’11 de setembre. Això és ben normal, i espero que donant la meva opinió ningú s’ofengui. El dilema, malgrat es vulgui fer més complex, al final és ben senzill: Hem de manifestar-nos a Barcelona? O bé al Camp?

Però en aquest debat no es guarden sempre les formes, i sembla que qui no s’adhereix incondicionalment a l’ANC és curt de mires, sectari, egoista. El debat és doble: per una banda hi ha la dicotomia Barcelona/resta del país, i per altra banda hi ha la qüestió de si hem de donar suport incondicionalment a l’ANC o no. Començo per la primera: ja fa molts anys que desenes i desenes d’entitats treballem al Camp per estendre la Diada i el sentiment de pertinença a un país, portant-los a cada poble. Enguany a Tarragona, com a exemple, 34 entitats ens hi tornem a comprometre. Fins ara ho hem fet precisament perquè això, abans, no era així. Des del principi hem observat un centralisme, també dins l’independentisme, que ha donat a entendre que la Diada només cal celebrar-la com cal a Barcelona. El debat no és nou, simplement retorna altre cop però de forma diferent. Aquestes postures perviuen i, cal dir-ho, fins i tot dins l’Esquerra Independentista (com diria l’Ovidi, no… no diré noms…). Sovint es qualifica la manifestació de Barna de “nacional”, i així les altres són “locals” o “territorials”, com si la major part de la població del Principat tingués menys dret que la gent barcelonina a celebrar la seva Diada nacional. I jo em pregunto: no és la Diada nacional? Doncs aleshores devem poder celebrar-la per igual a tots els indrets del país. Però es veu que no.

Jo llenço una pedra contra aquest centralisme, per molt independentista que sigui. Gent del Camp, gent del llamp! Som del Camp, i gent catalana, però no som de Barcelona. Celebrarem la Diada perquè també és la nostra Diada. Els nostres problemes, les nostres reivindicacions, la nostra opressió… la posarem de manifest ben alt i ben clar a casa nostra, perquè se n’assebentin les persones dels nostres pobles i ciutats.

És doncs legítim voler convocar una manifestació multitudinària a Barcelona. I jo no conec ningú que s’oposi a que, qui ho vulgui, hi participi. Tampoc jo m’hi oposo, faltaria més! Però el que no és legítim és pretendre que no es convoquin altres manifestacions i actes a cada localitat. I més quan hi ha tants anys de feina al darrere. Però escolteu una cosa; que no es convoqui una mani a Reus que aglutina un miler de persones, ¿quanta gent de més portarà a Barcelona? Cinquanta? Cent? Es notaran en aquell mar de gent? De debò val la pena? Per mi això és una forma de centralisme, però encara es podria argumentar que aquest any és diferent, que aquest any hi ha l’ANC. Anem doncs al segon punt:

Segons sembla l’ANC és un espai unitari, democràtic, apartidista, ni de dretes ni d’esquerres, però sí que és independentista. Aquest és un recurs que ja s’ha utilitzat altres cops: presentar un projecte que defensa unes idees polítiques molt concretes, com si no ho estigués fent. Però, òbviament, no es pot pretendre representar el “tot” del catalanisme, o bé l’independentisme, i alhora prendre partit per unes idees polítiques concretes que no engloben tot l’independentisme. Caldria ser més honest, i exposar des del principi la lletra petita d’aquest projecte. El que segueix no ho dic per desqualificar ningú. Tan sols crec que les coses s’han de dir com són, perquè les persones sàpiguen a què estan donant suport, i perquè hi participin, si volen, lliurement, sense enganys ni confusió.

En primer lloc, l’ANC no és un espai unitari. No ho és perquè no ha comptat amb totes les forces independentistes, i perquè no s’ha engegat de manera oberta. Primer s’ha organitzat, des de les cúpules de certs partits, s’ha fixat un programa polític concret, i només després s’ha obert a la participació ciutadana.

No és tampoc un espai apolític o transversal. Parteix d’una sèrie de pressupòsits que no s’han debatut en cap espai obert, que no sembla que es puguin debatre al seu si, i que cal que la gent conegui. Com a exemple, l’ANC aposta sense embuts per la Unió Europea, una institució on els seus òrgans més poderosos no s’escullen democràticament, que imposa neoliberalisme i privatitzacions a base de rescat i cops d’estat encoberts, que regala diners a la banca, que encobreix la tortura a l’estat espanyol, que sotmet les polítiques estatals als interessos alemanys, que no busca sinó crear un nou imperi al servei de la minoria burgesa, que recentment ha demostrat no tenir cap interès en millorar les condicions de les persones de classe treballadora. I quina independència trobarem dins la UE, la de Montenegro? Llegim-ne la lletra petita i veurem que no la volem.

Un altre pressupòsit és el regionalisme i el centralisme, l’anomenat “independentisme per parts”. Es reconeix indirectament que la nació són els Països Catalans, però només se’n demana la independència d’una petita part. La resta… ja ho trobarem! Quins arguments ho sustenten? Jo penso, a Irlanda del Nord encara s’esperen… Naveguem en aquesta ambigüitat: “estat propi”, “Catalunya”, “el país”… Jo preferiria que un projecte com aquest parlés clar i no prestés a la confusió. Jo personalment em sento català, i no penso abandonar la resta de catalanes, siguin del sud o de l’est, a la seva sort.

Però encara que acceptéssim la independència d’una regió dels PPCC, com la que avui ocupa la Comunitat Autònoma de Catalunya, ¿de quin model d’estat estaríem parlant? O això no té cap importància? D’un estat burgès partitocràtic, corrupte i centralista, com el que avui veiem a espanya i a la CAC? Un estat que promogui la privatització, l’especulació, la repressió política, els desnonaments, i l’economia terciària dependent, com avui a la CAC? Aquest no seria el nostre projecte. La manifestació de Reus no proclama Catalunya, nou estat d’Europa, sinó que reivindica ben clar Ni pacte fiscal, ni pacte social. Independència, socialisme, Països Catalans. Al meu entendre és manifestar-se per dos projectes ben diferents; un no engloba l’altre, com s’està pretenent.

No dic pas que tot això no s’hagi de discutir, sinó tot el contrari! Però en un espai obert de debò. No fem cap favor presentant certs projectes com a dogmes, i estigmatitzant els qui s’atreveixen a dir que no ho veuen clar. L’ANC no és l’espai de totes i tots, i això no és dolent, però reconeguem-ho. És l’espai d’algunes i alguns, potser de molts. En definitiva, qui comparteixi les seves idees, que hi participi. Però exposeu-les abans amb claredat.

 Josep Maria Martorell, militant d’Endavant (OSAN) i la COS.