Moltes vegades hi ha persones que ens hem il·luminat, o bé hem cregut que a la Catalunya de les comarques gironines, hi podem trobar aquella part de la nació menys infectada per l’espanyolisme, i com a tal més purament catalana, que encara manté una essència més pròpia del nostre tarannà que no pas d’influències espanyoles. Jo, sincerament, no comparteixo aquest punt de vista i crec que cada racó té la seva manera de fer, i no és més catalana Girona que per exemple Tortosa.
O què carai, tenim el Priorat enganxat al Baix Camp, que jo considero que és una comarca (si, malgrat que sigui molt rural) amb un caràcter ben diferenciador, és a dir, d’aquelles comarques que si hi arriba qualsevol espanyol o algun turista estranger sap que està trepitjant una nació amb cultura i tradicions ben arrelades.
Evidentment factors com la immigració, que en alguns llocs està més present que en d’altres, pot influir pel que fa sobretot a la llengua, però sempre és important que la voluntat dels catalanoparlants sigui tossuda i mai es cansi de lluitar. En Franco ja sabia el que feia, col·locant immigrants en guetos exclosos per a que no poguessin integrar-se mai i així espanyolitzar els Països Catalans; més endavant en Pujol ho continuaría amb altres immigrants. Per aquest darrer, els nouvinguts eren mà d’obra barata i prou, sense cap mena de voluntat per facilitar-lis la seva integració. Quina gràcia que després aquest home digui que s’estima tant la seva terra, que com totes sabem, el que s’estima ell i els seus botiflers és la butxaca. Típic de la burgesia catalana que sempre ha venut el poble dient després que és nacionalista.
Ja sabem bé, i encara ho saben millor a les Terres de l’Ebre, l’abandó que sempre ha sofert des del centralisme barceloní. De fet, la tragèdia de l’incendi d’Horta on també van morir uns bombers, va tenir ressò, però es va veure una manca de solidaritat en massa com la que s’ha vist darrerament en els incendis de l’Empordà. Ja sabem com és Tv3.
Potser m’equivoco, però aquesta és la sensació que em deixa tot plegat. I per no parlar del País Valencià, que per desgràcia, ja sabem que el secessionisme encara fa mal i és quelcom que ja hem anat assimilant i normalitzant en les nostres ments, i ja sabem que les connexions amb els germans valencians, si fossin pels mitjans de comunicació, serien ben poques.
Però vaja, tornant al tema central pel qual vull fer una reflexió (fins ara deu ser difícil lligar caps amb el títol de l’article), és per una petita anècdota que vaig viure fa una setmana.
Resulta que vaig anar a un kebab nou que han obert a Reus, prop de casa, i al demanar com volia el meu dürum, l’home que hi havia darrere del mostrador se’m va dirigir en català des del primer moment. En un país normal això no m’hauria de sobtar, però era la primera vegada que em passava. Alguna vegada fins i tot ni m’han entès i he hagut de canviar la llengua. Però aquest fet em va resultar digne d’admiració, i en pic ja tenia el meu dürum, el vaig felicitar, i tot seguit em va dir que ell i els altres socis pakistanesos que havien obert el Kebab, eren gironins i que allà era d’allò més normal dirigir-se en català als clients. Per tant, si aquest jove va veure que era necessari el català, aquí, per molts que ens costi, és una de les petites lluites diàries que pot fer tothom a nivell individual, i que encara que a alguns els hi sembli una rucada, pot servir, i de molt, per protegir la nostra llengua. Sinó ho fem nosaltres, cap administració ho farà, i encara que en molts comerços xinesos també costi molt que ens entenguin, ho hem de fer, si cal amb tota la paciència possible, encara que un dia el kebab no ens el posin com l’hem demanat, però fem-ho. És qüestió de creure’ns-ho i no posar l’excusa de que no ens entendran. Els estem ajudant a ells i ens estem ajudant a nosaltres, i al cap i a la fi, tots som catalans i catalanes, que tenim pares o familiars que han vingut també de fora, i hem acabat estimant la nostra llengua gràcies a l’esforç constant de mil anònims que sense cap ajut extern han volgut que la seva llengua mai desapareixi.
Per vèncer cal anar-hi, anar-hi i anar-hi. (Antoní Massaguer)
Quim Puigdemunt, tècnic en Integració Social i estudiant d’Història a la UdL
![Llegeixo amb “sorpresa” que l’Ajuntament de Reus multa la CUP amb 11.400 euros per enganxar cartells en “llocs prohibits”.
Són formes autoritàries de governar amb mesures obtuses ideades per rucs, que van ser elevats a governants venent embafadorament per tot arreu, com detergents disposats a rentar el que calgui.
Veus aquest panorama que ens està deixant en [...]](http://pobleviu.cat/wp-content/uploads/2011/10/joseestrada-36x36.jpg "Multa d’11.400€ per enganxar cartells"){kind=small}
![65 anys després del 15 de maig de 1948, quan prop de 750.000 palestins i palestines van començar el seu èxode, expulsats del seu lloc en el món, els amos ho han volgut celebrar. I no alguns dels amos sinó totes i tots els amos: els qui ens fan fora de casa, les que ens [...]](http://pobleviu.cat/wp-content/uploads/2013/04/jordimarti1-36x36.jpg "15M: quan el poder celebra que continua dominant-nos"){kind=small}
![Han passat dos anys des de que el malestar generalitzat de la majoria de la societat es convertís en una indignació massiva que es va mostrar al món en forma d’ocupacions de les places públiques de Catalunya i de tot l’Estat espanyol desafiant l’ordre establert i posant en qüestió la democràcia representativa.
Però que ha quedat [...]](http://pobleviu.cat/wp-content/uploads/2012/04/DSCN2500-36x36.jpg "12M15M Reloaded"){kind=small}
ole tu! ole tu per l’article!
” infectada per l’espanyolisme i com a tal més purament catalana ” .- Si no fuese por el idioma me parecería oir al mismísimo Aldolfo. Y lo más fuerte es que nuestro amigo Quim es “tecnic en integració social”.Mas que integració parace exterminació.
Quim, amigo mio, ayer mismo estuve cerquita del priorat. Fui al gorgs de la febró porque me gusta mucho esta tierra y me encanta la naturaleza. Salí desde arbolí con unos amigos, nos cruzamos con bastante gente, en castellano, en catalán, de todo. En ningún momento me tuvieron que tirar insecticida por hablar en castellano o por llevar una camiseta con las palabras “Torla / Huesca”. Tampoco tuvieron que depurar el agua después de bañarme. Despues de darme el chapuzón, las aguas seguían siendo igual de catalanas. Después de disfrutar del día , paramos en un bar de Arbolí, pedí una jarra de cerveza , luego nos cruzamos con unos “guiris” en caballo, tambien nos saludamos y luego para casa. Todo lo que hice ayer , lo he hecho muchísimas veces en aragón , y es curioso, no he notado ninguna diferencia ni en las costumbres, ni en la distribución de las casas, ni en los rasgos físicos de los autóctonos. Quizás si en la entonación y el idioma, que aquí tenemos dos y los aragoneses alargan mucho las paslabras. Es decir, que esa pureza y costumbres de la que tu hablas , no sé si sera algo del ADN o una “paja” mental. Si te lee algun extrangero que se quiere acercar a veranear por aquí y te traduce en el google traductor, se pensará que viene a un planeta distinto y que aragon, navarra o valéncia con respecto a cataluña ,es como comparar el desierto del Sahara con Oslo.
Por otro lado me alegro mucho que pudieses comerte un kebac en catalán. Ni hi han molts arabs que parlen varios idiomes. Aquesta gent es molt espavilada per el que volen, en tunez et veuen la cara i ja saben si ets espanyol, britanic o francès. La pela es la pela.
“Infectades per l’espanyolisme” i “purament catalana”???? Quines són les més “infectes”? Baix Llobregat i el mateix Camp de Tarragona, no? Al loro! Que entre aquestes paraules el que mostres és pur classisme!
Meritxell, és obvi, aquestes paraules son per exemplificar el que pensen persones, no el que pensa l’autor del text. No hi ha res de pur i infectat. És pura metàfora. Salut!