Deia un vell amic: “El foc no és la malaltia, sinó el símptoma que la posa en evidència”. I una vegada més cal repetir-ho: “els focs s’apaguen a l’hivern”. És quan s’hauran endegar decididament intel·ligents aclarides selectives i tallades de selecció arreu del país per a accelerar la maduració dels nostres boscos, tot millorant la seva composició, estructura i funcionalitat ecosistèmica.
Cal saber doncs que, a causa de diverses contingències històriques, els boscos catalans són majorment boscos joves, masses forestals inconformes mal gestionades d’antuvi o simples forests explotades intensivament. I tots són en molt lenta successió natural vers les comunitats vegetals inherents al territori, majorment alzinars i rouredes que, arribats a la fi al seu estadi òptim de maduresa resulten més estables i resistents front a les pertorbacions, com el foc.
Caldrà tard o d’hora fer cas del que el món científic assevera de sempre, dels biòlegs, botànics i ecòlegs forestals: si en la trentena d’anys de democràcia que hem proppassat la política forestal així hagués estat, ja no patiríem tampoc aquesta crisi d’incendis forestals, com si més no a la Provença o la Toscana… Racionalitzem. Els cost d’aclarir una hectàrea de bosc és equiparable al d’una hora de vol d’helicòpter bombarder.





No he sigut mai partidari d’un manteniment continuat dels nostres boscos com si fossin jardins. No podem haver d’estar tota la vida invertint esforços i diners per tenir uns boscos decents. Les actuacions han de ser puntuals i tenir un efecte durador. Un exemple és l’us de ramats en règim extensiu que garanteixen el manteniment del bosc a llarg termini i a sobre obtens uns beneficis en comptes de despeses.
I no totes les comunitats vegetals, i menys les mediterrànies, són més resistents al foc al assolir certa estabilitat. L’única manera d’impedir els grans incendis és tenir boscos més o menys fragmentats, i la manera de fer-ho és amb pagesos i pastors, la més efectiva i barata. I a sobre (si es fa bé) té uns efectes positius per la conservació de la biodiversitat incalculables.