Odi anti-català als carrers de Reus

– 2 juliol 2012
Categories: Opinió
“]

[crema de les senyeres situades als fanals de la Plaça Prim en motiu de la Festa Major de Sant Pere

Com hem vist, un any més els aficionats de la selecció espanyola de futbol, han cremat totes les senyeres que han pogut a la Plaça Prim de Reus. En la darrera ocasió, sembla ser que es va identificar almenys a una de les persones que estava cometent aquesta vergonya, una noia xilena d’uns 20 anys. En aquesta ocasió, han sigut diversos espanyols (d’aquests que porten tota la vida als Països Catalans i no els hi dóna la gana respectar la llengua i la cultura d’aquest país). Immigrants espanyols d’aquests que ataquen i culpen de les seves misèries a immigrants d’altres parts del món sense mirar-se a ells mateixos d’on venen. Amnèsia pura. La qüestió és que hi ha alguna cosa que no funciona, que no hem fet bé per rebre a canvi tot això.

Jo, que també vinc de família immigrant espanyola per part de mare, he vist una excel·lent integració que els ha dut a estimar aquest país tant o més que el seu on varen néixer. Per tant, em costa molt entendre que altres famílies amb la mateixa situació, mantinguin aquesta actitud colonitzadora i d’imposició. Sé perfectament que hi entren en joc múltiples factors, però son moltes les famílies que s’han integrat perfectament al nostre país, i sobretot gràcies a la tolerància extrema que ha tingut Catalunya, un poble d’acollida, que ara veu com la cremen alguns dels que hi van arribar amb els braços oberts.

Fins i tot, aquests “campeones de Europa” (en la cua de l’INEM), alienats completament per les maniobres de distracció capitalista, surten al carrer per reivindicar la seva identitat espanyola envers la nostra, per tal de recordar-nos que això és Espanya i que si no ens agrada hem d’abaixar el cap i resignar-nos a callar.

És una confrontació existent i permanent, que per molt que es vulgui silenciar, és palpable indefinidament, i genera odis que poden suposar un perill a curt o llarg termini. Al tanto! El que tampoc ens podem permetre, és que aquest debat, com molts voldrien, deixi en un segon pla allò que més ens perjudica a totes, que és el pa de cada dia, les privatitzacions en forma de retallades que ofeguen cada dia més al nostre poble, condemnant-lo a la misèria social i nacional.

Però clar, quan passeges per la teva ciutat, i veus joves passejant tranquil·lament amb banderes amb el pollastre feixista al mig, i demés elements cridant consignes contra la teva identitat, doncs que et bulli la sang és poc.

Sempre he cregut que la solució no passa per fer veure que això no existeix, o simplement restar indiferent creient que tard o d’hora això desapareixerà. Portem 3 estius d’humiliació des de dalt (mals governs regionalistes i espanyolistes) i a sobre també a peu de carrer.

Quan els valors de la “roja” representen aquest odi anti-català, els que defensem la nostra terra cal que ens organitzem per no permetre aquesta situació tant lamentable i vergonyosa. Em nego rotundament a suportar com se’n riuen a la cara de tots nosaltres i que a sobre molts catalans i catalanes es quedin a casa lamentant-se i esperant que l’endemà s’hagi acabat aquest malson. Si a centenars de poblacions catalanes permetem pantalles gegants on s’hi apleguen centenars d’individus gaudint d’orgames espanyolistes sense cap tipus de protesta o oposició, vol dir que som un poble covard.

No crec que a Euskal Herria o a Irlanda del Nord permetin aquestes burles amb total impunitat. Els nostres ajuntaments col·loquen les pantalles gegants amb l’excusa que d’aquesta manera no es generi confrontació civil i es respecti la voluntat (i els vots) de molts ciutadans. Doncs coi, donem-lis motius per a que es visualitzi el conflicte, potser d’aquesta manera se’n adonaran que vivim a una nació enfrontada durant 300 anys, que n’està farta de que la trepitgin diàriament. Si ens hem de manifestar com es va fer a Terrassa fa un parell d’anys, doncs fem-ho, però el que no pot ser és que vegis com al teu propi poble cremen senyeres i vegis riuades de gent pel carrer celebrant amb una ràbia desenfrenada que poden sortir al carrer a desfogar-se contra Catalunya, com si aquesta els estes torturant diàriament.

Ja no valen les excuses com “és que viuen enganyats”, “és futbol, no passa res”. Si la gent que diu això anés a treure el cap pels carrers el dia de les celebracions veurien que no s’han d’auto-enganyar tant sovint.

Ep! I no estic barrejant política amb futbol, a mi el futbol m’és absolutament igual, i a sobre em carda capa cop més fàstic, per tot allò que representa i els valors que transmet aquest circ de distracció massiva. Però ara és l’hora d’eradicar d’una vegada el maleït autoodi que tenim els catalans, i treure l’orgull d’una vegada per totes.

I sobretot, fent entendre que això no es tracta de ‘hooliganisme’, sinó de dignitat i respecte. S’ha acabat lamentar-se i fer-se creus veient el General Prim amb l’estanquera i el terra ple de senyeres cremades i trepitjades.

Crec que és necessari manifestar-se contra aquestes humiliacions i espero que això no es quedi així. Almenys per tots aquells que han donat la seva vida per la llibertat i la dignitat del nostre poble.

Quim Puigdemunt, tècnic en Integració Social i estudiant d’Història a la UdL