Quan els francesos van venir i van segar Pirineu enllà vaig guardar silenci perquè jo era de Catalunya i no parlava rossellonès.
Quan un senyor de Ferrol va conquerir unes illes, vaig guardar silenci, perquè jo era de Catalunya i no parlava balear.
Quan van venir i digueren que aquella franja era aragonesa, no vaig protestar, perquè jo era de Catalunya i no parlava aragonès oriental.
Quan van venir uns “entrajats” i van dir que allò ja no era un país sinó una comunitat, no vaig protestar, perquè jo era de Catalunya i no parlava valencià.
Quan van arribar uns senyors d’un tribunal constitucionalment suprem, ja era massa tard i aquells parlars ja no existien.




