Una alternativa al pressupost de les retallades: un pressupost social i popular

Les velles sàvies deien, en una situació que tenia poques possibles solucions, que són faves comptades. Aquesta frase tan usada del refranyer popular català últimament està essent gastada massa i tot: ara retallem perquè no hi ha res més a fer, ara salvem aquest banc perquè no es podia fer altra cosa, ara presentem aquest pressupost perquè són faves comptades… I no, no són faves comptades. La política són models, és ideologia, és marcar prioritats, decidir per a què apostes i per a què no. Aquells qui fan més política són aquells que en diuen que gestionen, que no fan política. Darrera d’aquests, hi ha més ideologia que ningú, compte!

En la presentació del pressupost 2012 de l’ajuntament què hi ha? Ideologia. Prioritats. Un model de ciutat i una manera de fer política. I nosaltres en tenim (i ens ho reconeixen un Ple rere Ple) un altre de model. Aquest no és el nostre pressupost, no l’haguéssim fet mai així. La CUP no creu en què la crisi l’hagi provocat els ciutadans, les entitats o els treballadors de l’ajuntament. La crisi que ha portat el país on està l’ha portat l’estafa, la mentida i l’avarícia d’uns quants, la majoria al poder o grans amics dels que manen. I què és aquest pressupost que ens presenten? Una eina més d’aquesta estafa que dia a dia pateixen els de la classe treballadora, que paguen més i més, els retallen més i més drets i entren en situació de pobresa. I, a més, encara han de sentir-se dir que vivien per sobre de les seves possibilitats! Quina barra!

L’equip de govern presenta un pressupost que sotmet a les entitats vallenques, a la ciutadania i als treballadors/es a retallades o a pagar més per rebre iguals o pitjors serveis. La crisi justifica qualsevol retallada davant la cultura de la por: o això o l’abisme. Paguem més per l’IBI, per aparcar, per portar els nostres fills a la guardaria, a l’escola municipal… I els treballadors/es perden drets escrits en un conveni col·lectiu que han cremat unilateralment. Plantegen més despesa social però insuficient, un pla d’atracció d’empreses sense tenir clar quina política industrial volem pel polígon, un pla de lluita contra l’exclusió amb tan sols 15.000€, i un pla d’inclusió social amb 9.000€. Cap canvi profund, pujades i baixades de partides i la crisi que la paguin els de sempre.

Davant d’això presentem formalment unes al·legacions que, a la pràctica, per quantitats i número d’al·legacions (125), esdevenen un pressupost alternatiu. Augmentem les polítiques d’ocupació en un 40%; la despesa social en un 12%; reduïm la despesa en càrrecs electes en un 30%, posant sous mitjos i no desorbitats; apostem per un pla d’inclusió social de 100.000€; plantegem un pla de mesures del Consell Econòmic i Social sobre ocupació; una reducció dels costos en comunicació de l’ajuntament, proposant un projecte a l’entorn de la ràdio popular i pública Ona Valls; un pla d’estalvi energètic; i un fons d’habitatge per ajudes a les persones que pateixen la dictadura asocial dels bancs. Total, una diferència de 1.150.000€ per canviar aquest pressupost que no ens agrada perquè perpetua la injustícia social que està instal·lada al nostre país i a la nostra ciutat a causa de les polítiques de la dreta catalana i espanyola que governa.

Jordi Escoda és regidor de la CUP de Valls