Aquest 16 de juny hi ha convocades manifestacions arreu dels Països Catalans abraçant la consigna “Aturem les retallades. Aturem la repressió”. Aquestes convocatòries plantejades en la seva major part des de l’Esquerra Independentista pretenen canalitzar el malestar que han generat les últimes detencions i empresonaments que hi ha hagut a la Comunitat Autònoma espanyola de Catalunya (tots i totes sabem que hi ha hagut unes 100 detencions d’ençà del dia de la Vaga General, que els Mossos d’Esquadra han tret ulls, que han empresonat 6 companyes i a hores d’ara l’Andreu encara es troba segrestat per l’estat; a la Laura li demanen 36 anys de presó per cremar bitllets de broma,…).
A les Illes Balears i Pitiüsses el proper 18 de juny 4 companys, en Guillem, en David, la Sílvia i en Robert seran jutjats, els demanen penes de fins a 9 anys de presó per uns fets que no van cometre, no són res més que mentides orquestrades per la policia espanyola i els feixistes. Durant la manifestació del 30 de desembre de 2010 el bloc de l’Esquerra Independentista va patir unes agressions i ara volen girar la truita (a la web d’Alerta Solidària hi ha tota la informació). En les últimes setmanes hi ha hagut detinguts per manifestar-se a favor de la llengua catalana, per defensar l’ensenyament públic i per defensar els drets del poble Saharaui. Hi ha hagut maltractes als calabossos de la Guàrdia Civil. Aquestes detencions han suposat un salt qualitatiu respecte al nivell repressiu al qual estàvem acostumades.
Al País Valencià hem vist com la policia invasora tractava d’enemics als estudiants; hem vist pallisses arbitràries, abús de poder, detencions,… i ara unes 250 persones reben multes de fins a 6.000 euros per participar en la Primavera Valenciana.
El nostre poble es veu atacat de nou i hem d’oferir una resposta adequada, com a poble.
També és cert que els miners d’Astúries estan donant un exemple brutal, que el 15-m de Sevilla ha desemmascarat un policia nacional infiltrat i els Tigres Tàmils encara no estan derrotats.
El que hi ha en discussió és la qüestió nacional. Més amunt hem dit que aquestes manifestacions es convoquen per canalitzar el malestar general. Però canalitzar-lo cap a on? Cap on apuntem? Què és el que en última instància busquem, per molt que ens haguem d’adaptar a les bufetades del moment o a les condicions socio-polítiques del nostre entorn (15-m; plataformes diverses, tancades a CAP’s…)? En resum, quin és el subjecte polític que pensem que a llarg termini està a l’altura per oferir una alternativa i que pugui mantenir-la contra el patriarcat, l’opressió nacional i el capital? Perquè molta gent honesta de la que ens envolta obvia la qüestió nacional per molt que de paraula sembla que l’assumeixi?
És important que ens reconstruïm com a poble, com a catalans i catalanes, que els subjectes que interaccionin amb nosaltres ens reconeguin com a tals. Com a catalans i catalanes neguem el projecte espanyol. Com a catalans i catalanes ens hem d’unir amb els grecs i gregues per enfrontar-nos a la UE, ens hem d’unir amb els bascos i basques, amb els castellans i castellanes per lluitar contra l’Estat Espanyol. Però no hem de tenir auto-odi, no hem de confondre el ser català amb ser de CiU, no podem fer servir els arguments de Ciudadanos dient que el que importa ara són només les retallades i la repressió abandonant per un difós dia de demà la construcció d’un subjecte polític complet. La neutralitat no existeix, o estem per destruir aquesta forma política del capital que es diu Estat Espanyol des dels seus ciments, sobretot des de la vessant ideològica, o la reforcem. Hem de treballar per un subjecte polític que sigui radical en tots els sentits: feminista, independentista, comunista, internacionalista,… i que no siguin etiquetes barates, sinó que hem aprofundir-hi.
Aquest dissabte 16 de juny ens veiem al carrer! Aturem les retallades! Aturem la repressió!
19.00. Estàtua dels Despullats. Tarragona.
Jordi Romeu és militant d’Endavant (OSAN) i diplomat en Treball Social




Tot i que amb això no n’hi ha prou, jo ja el tinc, la CUP.