No vull pagar (“res”, i menys ara)

Ara farà uns 4 anys va començar l’actual crisi econòmica (cosa en part falsa ja que el sistema capitalista està en crisi constant i l’únic que hi han són dalt-i-baixos). Aquesta, ja no ho explicarem més vegades, va ser produïda a causa de la superproducció del sistema (s’ha produït massa i ara sobre de tot) i del col·lapse dels mercats financers producte de la seva irracionalitat.

Un cop produïda aquesta crisis arreu del món van començar a sorgir problemes que ja hi eren però no s’havien manifestat amb tanta intensitat. Va augmentar la pobresa al mal anomenat nord, va haver-hi cada cop més gent sense poder pagar les seves hipoteques, va haver-hi més desnonaments, va augmentar a nivell interestatal l’atur, els contractes brossa, la precarietat laboral… Totes aquestes conseqüències (en cap cas noves dins del sistema) es van donar amb molta més freqüència.

Avui en dia, no només es donen amb més freqüència, sinó que a més a més de donar-se s’agreugen amb retallades a la seguretat social, retallades en educació, ajuts als bancs que han fet fallida, més repressió, ajuts a l’evasió fiscal i, i… el que potser és més descarat i directe des del punt de vista dels ciutadans de peu, l’ascens dels preus de matèries de consum diari i necessari, especialment amb coses com l’energia o el transport públic, però també amb altres com els peatges, tarifes d’Internet, escoles bressol…

Això ne té cap mena de sentit des del meu punt de vista, que pretenc que sigui el més popular possible (o sigui mirar per a totes i no només per a unes poques). O sigui resulta que disminueix el nivell de vida, es baixen salaris a funcionaries i altres treballadores, es congela el SMI, es congela l’IMPREM, es congelen algunes pensions, es redueixen ajudes, augmenta l’atur i per tant en general augmenta la pobresa i com a “solució” s’apugen els preus de béns de consum necessari? No és això ser un sàtrapa? No és ser un aprofitat? No és tenir una ment recargolada i egoista això? No és mirar per unes poques i no per totes?

Però encara diria més, si veiem qui controla les grans empreses energètiques que han apujat les seves tarifes (Repsol-sense YPF, Gas Natural, FECSA-Endesa…) o d’altres com (Abertis…) veurem que són bancs i caixes que algunes vegades les hem agut de rescatar amb diners públics. Per tant, passi el que passi, sempre acabem pagant les mateixes a “els mateixos”. Ens ho mirem per on ens ho mirem, tenir un banc en temps de crisi segueix sent un “xollo”: si no faig fallida no paro de guanyar diners, si vaig malament pujo interessos als meus clients i paguen més en tarifes, si pel que sigui segueixo anant malament demano que els estats em rescatin i a molt males m’autoacomiado amb pensions o indemnitzacions astronòmiques i au, visca la crisi! I no només controlen empreses energètiques o les dels autopistes sinó que tot un altre seguit d’empreses que necessitem els seus serveis també estan controlades per bancs, per tant sigui com sigui acabem pagant als bancs.

Però podem dir més, perquè si s’apuja el preu del transport públic per a “recaptar” més fons i aquestos van a parar als bancs o empreses controlades pels bancs que han fet fallida, veurem que apujar impostos també es pot transformar en donar diners als bancs, als bancs o als polítics que un cop deixin la política treballaran pels bancs (Rato, Narcís Serra…). La màfia legal.

A vegades pequem i afirmem que la solució ha això és transformar, destruir, canviar… el sistema i construir-ne un de nou, diferent, que miri per a totes perquè està controlat per totes. Tenim raó, només aquesta és la solució, però com he dit pequem, pequem d’ignorar el present i el futur no tant llunyà. Ja que mentre anem treballant a per a destruir aquesta merda que ens envolta i en construïm una de nova ens anem ofegant a poc a poc pagant gasolina, llum, aigua, butà, pisos, hipoteques, peatges… .  Per tant hem de fer una aposta clara per a enfocar aquests problemes de naufragi diaris tenint en conte sempre que l’objectiu principal és la construcció d’un nou sistema.

Amb tot això proposo una solució, deixar de ser rucs i començar a no pagar les coses bàsiques que necessitem. Si més no totes aquelles coses que depenen dels bancs i caixes. Els bancs ens porten a la crisi i nosaltres com a rucs encara els hi seguim donant i donant diners perquè en tinguin més i més per a embutxacar-se o malgastar a la borsa? No té sentit i aposto clarament per a que ens mobilitzem i comencem a crear una campanya o una xarxa on des de la solidaritat ens anem cobrint d’una forma alternativa aquests béns bàsics. Sempre hi hauran coses que malauradament no podrem desobeir i per tant per molt bàsiques que sigui haurem de continuar pagant, ja que la seva adquisició és més complexa (com per exemple la gasolina), n’hi haurà d’altres les quals serà més fàcil com la llum que una se la pot punxar a casa, però en general, més enllà del que una pot o no pugui fer, és una qüestió d’actitud. Quan hem refereixo a béns bàsics que no hem de pagar, no dic que robem a la fornera de tota la vida, ni a la merceria, ni a la pagesa, sinó que hem refereixo especialment a: llum, aigua, gasolina, hipoteques, peatges, Internet… i a que quedi clar a vegades no és no pagar sinó reduir els costos. Per a fer això jo només veig tres alternatives possibles:

  • No pagar directament: Desobeint de forma radical i fent un campanya pública, tota mena de factures i taxes injustes que ens fan pagar. Com el no vull pagar dels peatges, punxar la llum, punxar el Internet, punxar l’aigua, robar a les grans superfícies, etc. Em repeteixo, és injust que en temps de crisi ens apugin els preus de coses que saben que consumirem sí o sí. Si tothom comencés a punxar la llum i no la pagués, que passaria? S’exposarien a apagar totes les llums d’una ciutat? No seria provocar el caos per part seva? Ho farien? Ho dubto molt.
  • Entenen que hi ha coses que tenen cost i s’han de mantenir i pagar, exigir que com a màxim els preus que hem de pagar siguin els que hi havia al 2008. No dic que fossin barats, l’únic que estic dient és el mateix de sempre, si ara ja més pobresa que al 2008, com pot ser que hagin apujat tant els preus? Un clar exemple són els trens al principat (a Madrid són més barats clar), quan valia un bitllet senzill al 2008? 1,30€ segons la viquipèdia, quan val ara? 2€!!!. Per tant, ens hem de mobilitzar per a que com a màxim un bitllet senzill valgui 1,3€ (que no és barat!!!). Mentrestant entendré que tot un munt de persones s’estiguin colant dia a dia, és més jo serè d’elles.
  • I per últim autogestionar-nos tot un munt de coses per no haver de pagar (o no pagar tant) a tota aquesta tropa de lladres. Si teniu oportunitat i viviu en un poble poseu-vos un molí i consumiu l’electricitat de forma col·lectiva, crieu gallines, reviviu l’hort… .  O si no viviu en un poble apostem per a fer cooperatives de consum, cooperatives agrícoles, escoles bressol cooperativa, banca ètica, cooperatives d’habitatges, xarxes de wi-fi…

Tot això sempre tenint en compte dues coses: A) dels béns bàsics se n’ha fer un consum responsable i B) volem destruir el sistema, no sobreviure dins d’ell de la forma més barata possible. I aquest últim punt ho dic com a crítica a molts moviments que únicament aspiren a fer certes coses diferents i au. Qualsevol alternativa al sistema que no contempli la seva destrucció serà o destruïda per ell o absorbida per ell.

I mentre poso sobre la taula aquest debat que penso que primerament la militància hauria de tenir, penso amb la festa que farem a Tarragona la diada dels Països Catalans, Sant Joan, a no, no farem festa a Tarragona, ja que l’ajuntament no ha muntat ni una mísera revetlla, per això no hi ha diners diuen, per als bancs sí clar, be no només ens haurem d’autogestionar tot allò que he dit, sinó que contemplant la cultura com un bé bàsic, també ens l’haurem de d’autogestionar i anirem a Reus, a les Barraques que com les de Tarragona també són projectes d’autogestió cultural.

  Santi Fortuny