Estem farts, que dimiteixi ja!

En els darrers mesos, pel sistema educatiu català han estat temps convulsos. Les múltiples retallades que hem sofert, sumat als canvis que està patint la universitat (seguint el full de ruta marcat per l’Estratègia Universitària 2015) ens ha obligat a una mobilització contínua arreu del territori.

A la Universitat Pompeu Fabra els atacs que hem sofert PAS, PDI i estudiants en els darrers anys han estat constants i múltiples. I tots han estat fruit d’un eix d’actuació i un culpable invariables: la falta de democràcia i el seu Rector Magnífic, el senyor Josep Joan Moreso i Mateos.  

En tant que estudiant, en aquest article, buscaré explicar els diferents motius pels quals, nosaltres, hem de demanar que el senyor Moreso dimiteixi, d’una vegada, del seu càrrec. Cert és, també, que PAS i PDI tenen motius de sobre per sumar-se a aquesta reivindicació arran de la seva situació cada cop més precària.

Ara fa ja uns anys, el passat 26 de febrer del 2008, el senyor Moreso va ser proclamat rector sense comptar amb la legitimitat de les urnes ja que sols obtingué el suport d’un 26,2% dels vots emesos, mentre que el 73,8% dels votants es van mostrar contraris a la seva candidatura. Amb aquests resultats sobre la taula, i amb les ponderacions no democràtiques que marca la LOU (el vot del professorat permanent que no representa ni el 5% en moltes universitats equival al 51% del vot), aquest senyor es coronà rector i inicià el seu regnat marcat de “tics” autoritaris.

Des del seu castell inexpugnable pels estudiants, el rectorat, el senyor Moreso i el seu equip s’han dedicat a batallar contra qualsevol iniciativa que plantegés una forma diferent de fer les coses. La primera prova la vam tenir just quan va ser elegit, quan, per fer callar la dissidència contra Bolonya, la repressió va assetjar la UPF, sent la universitat dels Països Catalans en que més vegades varen entrar els antidisturbis, per fer callar, a cops de porra, les nostres aportacions crítiques.

Apart dels seus atacs contra la comunitat universitària, aquest rector també ha destacat per les seves càrregues contra la llengua catalana, arribant a dir, quan se’l va instar a complir l’acord del Consell Interuniversitari de Catalunya del juny de 2008 (que exigeix l’acreditació del nivell C del català a l’hora de contractar nou personal docent fix), que: “el català no ha de ser com els barrots de la nostra presó”. D’aquesta manera deixà en una posició de vulnerabilitat la nostra llengua enfront de la internacionalització, l’anglès i el castellà.

Una altra prova del despotisme regnant és que en ple període de retallades i precarització de la situació laboral i estudiantil, el senyor Moreso i els seus col·legues del rectorat varen decidir gastar-se 6.305 euros per passar un cap de setmana del passat mes de febrer a l’hotel La Mola, de quatre estrelles superior. Entre les despeses hi ha vint-i-dues habitacions de més de 100 euros la nit cadascuna o un sopar de 1.100 euros. Entenc la part positiva de reunir-se fora del lloc de treball habitual, per tal de millorar la cohesió i la concentració, ara bé, perfectament haurien pogut anar tots plegats a una casa de colònies i pagar-se de la seva butxaca els àpats.

En les últimes setmanes, hem tornat a tenir mostres de les seves dinàmiques. En els darrers temps, les arques públiques es troben suposadament buides per finançar les universitats, per tant, el senyor Moreso ha vist que és més fàcil treure diners de les butxaques dels seus alumnes que no pas del ministeri o de la conselleria. A resultes d’això, ha decidit, per tal que paguem més, treure’ns la segona convocatòria. Fins ara els estudiants pagàvem X per una assignatura,  i això ens donava dret a dues convocatòries d’examen, i si suspeníem pagàvem un 30% més. Ara, en canvi, pagarem X per rebre sols una convocatòria i si la suspenem haurem de tornar a pagar un 30% més. Davant d’aquest atac, ens varem mobilitzar per tal que ens deixessin participar activament, als estudiants, en aquest procés. Quin va ser el resultat? No ens varen demanar en cap moment l’opinió ni varem poder participar en la reformulació del marc d’avaluació.

I finalment, el darrer atac contra l’educació superior tal com l’hem conegut fins ara. El senyor Moreso, en col·laboració amb els demés rectors catalans, ha decidit apujar les taxes un 66%, passant, molts estudiants, a pagar de 2.000 euros en amunt. Aquesta pujada implica que molts haurem de deixar d’estudiar davant la impossibilitat de pagar aquests preus, a més, els horaris de seminaris que varien cada setmana o el fet d’haver d’anar a classe matins i tardes impedeixen, sumat a l’atur juvenil, que molts puguem treballar per pagar-nos la carrera.

Per tot això, que sols puc entendre com a mostres d’autoritarisme, incompetència i/o de submissió davant de l’atac neoliberal que assetja la nostra universitat, considero que el senyor Josep Joan Moreso i Mateos ha donat mostres sobrades de no estar a l’altura del seu càrrec en la gestió de les diverses situacions crítiques que hem viscut, ni ha sabut o ha volgut comptar amb la veu dels estudiants, PAS i PDI a l’hora d’actuar i prendre decisions.

Per tant, entenc que ja és hora que aquest senyor dimiteixi i així puguem començar, entre tots i totes, a refer i millorar la Universitat Pompeu Fabra fins a convertir-la en un referent de l’educació antipatriarcal, catalana, pública, popular i de qualitat.    

 

 Adrià Aragonès i Piqué és militant del Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans