No ens fan por. Ens fan vergonya

Aquests dies persones com en Felip Puig i l’Artur Mas escampen el seu paternalisme pel país. Ens alliçonen, ens aconsellen… ens assenyalen amb el dit com si fóssim el Diable, demonitzant els aldarulls i les trencadisses de la vaga general. Es comporten com el cap de família responsable que fa “pam pam” al cul als seus minyons. Intenten així tapar l’èxit massiu de la vaga general, i desacrediten els desheretats, els qui ho estan perdent tot, titllant-los “d’incontrolats” o de “violents”.

Però obliden que no es pot fer violència contra les coses. Només es pot fer violència contra les persones. Trencar un gerro no és un acte de violència. Creuar un contenidor al mig del carrer no és un acte de violència. El contenidor no pateix, no experimenta sofriment quan el movem d’un lloc a un altre. Pegar una persona amb una porra, en canvi, sí que provoca patiment, i sí que és un acte de violència. Treure a la força algú de casa seva, desnonar-lo, sí que és un acte de violència, perquè li provoca un patiment indescriptible. Imagineu-vos: quedar-vos sense casa… Que et deixin sense feina i t’aboquin a la misèria, obligant-te a pidolar, això és un acte de violència, perquè ens genera un dolor, un patiment. Que robin impunement els diners que són de tots, per ficar-se’ls directament a la butxaca, o bé per donar-los als bancs i a les caixes, això és un acte de violència.

Jo vaig participar en la majoria d’esdeveniments que van tenir lloc durant la vaga general. Des de les 5:00 del matí a la Plaça Imperial, fins les 2:30h de la matinada esperant a que sortissin de comissaria els dos menors que els antiavalots havien apallissat, insultat, humiliat i detingut. I no vaig veure ni un sol cas de violència d’un manifestant o piquet contra una persona. I en canvi sí que vaig veure la policia apallissant a les persones.

Aquests personatges de Convergència, tanmateix, no en tenen res de responsables. No tenen dret a comportar-se com el pare de família, ni a alliçonar-nos sobre el que està bé i el que no. A Tarragona els coneixem bé aquests estafadors. Quants milions d’euros s’han ficat a la butxaca els de Convergència i els seus amics amb Terres Cavades, o el pàrking “intel·ligent” de Jaume I? Només aquest pàrking va suposar a la ciutat 30 milions d’euros (18 dels quals sense justificar). I això és només la cirereta del pastís. Són una màfia organitzada en la que no se’n salva ni un, ni tan sols el President Artur Mas, sospitós de ser beneficiar-hi d’un compte a Liechtenstein del seu difunt pare: una gran suma de diners que evadeix impostos i d’origen desconegut.

SÓN UNS LLADRES. I a nosaltres no ens enganyen. Aquests dies detenen i fiquen a la presó les víctimes de la crisi, persones desnonades, a l’atur, o precàries i sense futur. Tot plegat per trencar uns quants vidres o tombar un contenidor. Però els lladres de Convergència, i també tots els altres, els vertaders culpables, els que ens roben milers de milions i els porten a Liechtenstein, aquests no només estan en llibertat, aquests són els homes responsables que ens alliçonen i ens fan “pam pam” al culet.

Han orquestrat aquesta crisi, han deixat milions de persones en la misèria, i ara es queixen quan la gent que pateix mostra la seva indignació al carrer.

Però amb les seva xerrameca, amb les seves actuacions policials i judicials no aconsegueixen fer-nos por. No pas. Jo hi tornaré a ser, i al davant de tot. Aquest comportament no ens fa por, ens fa pena. Ens provoca vergonya aliena. Ens avergonyim dels corruptes i de la seva policia, els mossos: joves musculosos incapaços de reprimir la seva set de violència, que prenen cocaïna abans de sortir al carrer, que oculten el seu número d’identificació, que es tapen la cara, i que es protegeixen amb cascs i armadures abans de sortir a apallissar la jovenalla. Els qui en coneixem algun ho sabem bé; són xusma.

Aquesta vegada els antiavalots s’estrenaven a Tarragona. Venien amb ganes de posar-se a prova. Van aparèixer per primer cop allà on era d’esperar: protegint el Corte Inglés. Quina sorpresa, oi? No hi són pas quan cal protegir les persones que ho perden tot, però sí que hi són quan es tracta de protegir el Corte Inglés o bé l’aparador d’algun banc.

Exercint la seva violència es pensen que el proper cop no gosarem. Que el proper cop no hi serem. Però sí que hi serem, sí… Ells tenen l’armadura, el casc, la llei, i també més músculs, no cal dir-ho. Però nosaltres tenim la indignació, i tenim la força de la raó.

Personalment, no lamento les trencadisses del 29M, no lamento els cops de porra rebuts ni les detencions que hem patit, i ni tan sols lamento el menyspreu de què som objecte per part dels corruptes que ens governen i dels seus tertulians encorbatats. L’única cosa que lamento és que aquest que ens vol veure engarjolats –sí sí, tu; Felip Puig- no tindrà el valor suficient per venir-nos a parar els peus personalment el proper cop que hi hagi vaga general.

Josep Maria Martorell, militant d’Endavant (OSAN) Tarragona