L’ateneu popular la Mina anima a enfrontant-se al capitalisme

“L’Abecedari de la crisi

Els polítics “professionals”  i la maquinària dels seus partits ens espanten amb la crisi però  alhora hi veuen una oportunitat. La fórmula matemàtica és (oportunitat=diners+negoci+càrrecs-crítica-canvi/grans dosis d’ignorància). Dintre dels polítics professionals n’hi ha de dos tipus. Els primers de la classificació: els neocons. Per ells crisi vol dir seguir amb les doctrines dels grans mestres com la Thatcher, el Bush pare o l’Aznar. Per tant, aquest és el moment idoni per seguir amb les velles polítiques del “gran” Mielton Friedman: privatitzar sectors que han sobreviscut al pas dels anys, retallar drets laborals al món obrer i fer de tot, un negoci, inclòs la guerra. Els segons classificats són els progressistes. Oportunitat per ells és sinònim de redimir. És l’hora de demostrar que tenen polítiques diferents i que combaten les polítiques de dretes. Però abans ens han de fer oblidar que ells han governat sota el mateix sistema que ara demonitzen amb força i valentia.

Amb tot aquest llenguatge confús hem de fer un pas endavant i començar  aprendre l’abecedari de la crisi, que cada 20 anys es repeteix sota el llenguatge del capitalisme.

(A) L’Autoregulació  del mercat és la base del capitalisme liberal. Però quan aquest afecta als negocis dels més rics, llavors, la teoria s’inverteix, (passem de la A a la P) i s’afavoreix la Protecció dels bancs. Tranquils, quina sotregada! La I de l’Intervencionisme a la banca per tal de salvar els sistema ens farà de refugi.

Continuem! Amb tot això ens trobem la B de la senyora Banca. Aquesta ha de ser reestructurada. Però si en els últims anys la majoria de les Banques i les Caixes (C) han tingut superàvit i els sous dels càrrecs més importants són com els dels galàctics del futbol, perquè s’han d’intervenir ara amb diner públic?

Amb la E ens trobem que la D i F s’estrenyen la mà per rodejar-la. Expliquem l’equació: Dèficit (Espanya) Fiscal. La solució. No combinar la P i la F: pacte fiscal, la C i la E: concert econòmic o la H i la N: horitzó  nacional. La solució més fàcil  i democràtica és la suma d’A+D: AutoDeterminació.

La (G). Aquesta lletra amaga una de  les premisses més importants: no Gastar més del que Guanyem. Per això no ha estat sempre així i els estats s’han endeutat, com altres administracions, empreses i la base de la societat. Els bancs han estat els grans avaladors de diner. I quan se’n donava més del que es podia tornar, ells feien encara accessible el crèdit. Tot era resultat no del consumisme sinó de l’(H)iperconsumisme. Aquest estat mental que ha estat potenciat per les (M)ultinacionals, grans maquinàries de fer diners gràcies en part a l’(O)bsolescència Programada.

(J) I som els joves que estem rebent tots aquests despropòsits capitalistes. I també  som els que hem de respondre d’una manera (K)ontundent al seguit de polítiques privatitzadores que estem rebent. La (LL)ibertat ja no és simplement poder manifestar-se, poder votar, poder expressar. És molt més: educació, salut, respecte ambiental, drets laborals, fraternitat (U)niversal, pau, cultura.

Les lletres s’acaben però les raons per continuar enfrontant-se al capitalisme no. Ara ens toca rebre les (R)etallades, les Privatitzacions dels (S)erveis públics, afrontar el (T)reball temporal, i el nou (M)arc de regulació laboral. Som només els ciutadans els que podem crear un futur més just. Per nosaltres i també per la resta del món. Tenim referents: Islàndia, i per tant podem condemnar aquells banquers i polítics que han gestionat malament i robat diner públic, està ben clar a (Q)ui. I no val pensar que a mi no m’afecta. La mala gestió dels diners en grans obres públiques inadequades ens han afectat. Les retallades en educació, cultura i sanitat ens afecten a tots. I les polítiques privatitzadores ens afectaran en el futur com a societat. A la Canonja també hem de respondre localment a la crisi, acabar amb aquesta (X)auxa per defensar l’educació en contra del tancament d’una escola i així dir PROU a les RETALLADES i a la violència exercida per les forces de seguretat.

Can(Y)a al sistema, sortim al carrer, no ens tanquem només en les xarxes socials del (Z)uckerberg. Siguem un poble viu, actiu i combatent!”