Si hi penso políticament no entenc d’on surten les ordres per enviar 23 furgonetes de la Policia Nacional i desenes de cotxes plens d’orcos amb porres a rebentar el cap a tothom que se’ls posés per davant a València. No entenc què busca qui des de la política ordena aquesta acció. Vol deixar lliure el carrer per fer-hi l’únic que hi deixen fer, és a dir comprar? O aturar una protesta que nois i noies de quinze anys de l’Institut Lluís Vives han portat a terme amb una dignitat que és l’enveja de tothom arreu dels Països Catalans?
Si hi penso amb tota la fredor del món, em sona a advertiment. És a dir: “mireu de què som capaços”. “No se us acudeixi protestar o rebreu perquè si som capaços de pegar menors, àvies i gent que surt al carrer a fumar, a vosaltres que us queixeu de la nostra reforma laboral i de al misèria a on viureu tingueu clar que us esclafarem…”
Si hi penso amb una mica de perspectiva, tenim davant la vaga dels treballadors i treballadors de TMB a Barcelona i una llei de vaga que la patronal ha demanat als que segur que els l’aproven. O sigui que necessiten violència al carrer (després ja veureu que els culpables són els xavals, quan ho expliqui “La Vanguardia” o Canal 9) i que es vegi sang, primer per deixar clar que no permetran que a Barcelona aturem els seus negocis i després perquè la llei de vaga que faran serà dura, tan dura com la reforma laboral.
I davant d’això què podem fer? Doncs lluitar, sortir al carrer i deixar-los clar que la reforma laboral no la volem perquè som persones, i que, sobretot, no tenim por. No tenim por i no ens en fan. Perquè allò que defensem és just i no ens doblegarem davant l’únic argument que ells tenen: les porres. Que ho tinguin clar, davant la dictadura, cal estendre la rebel·lió. I jo la trio pacífica i a partir de la desobediència civil, pacífica que no inactiva.
Avui a València, demà a Barcelona, al carrer fins que s’afoni la dictadura del capital en forma de falsa democràcia que ens han imposat amb aquest invent dels rics que es diu Unió Europea. I davant les porres, salut i petons, companys i companyes de València, estem amb vosaltres!!! Perquè vosaltres som nosaltres i cap porra ens farà callar!
Jordi Martí Font, membre de CGT, l’Ateneu Llibertari Alomà, del CIP i la CUP de Tarragona





La dreta espanyola està fent una deriva clarament militarista, ja sigui a través dels seus mitjans directes (veo7, Intereconomia, El Mundo, La razón, Canal 10, o Onda Cero, es.radio, etc infinit!), com a través de pressió policial o laboral. Els comentaris, les preguntes que ells mateixos es responen, les pintes de fatxa repentitat i brut, transmeten la sensació que anem cap a un cop d’estat encobert, potser no hi haurà tancs per València o la Brunete per Burgos, però tot apunta a una militarització de l’estat. Fins i tot és aquesta dreta, la que ataca diàriament la monarquia; com es menja això? No tenim hereus del franquisme al poder, no!; tenim franquistes i prou. En definitiva, España està psicològicament enyorada del Franquisme, on tot era més fàcil per ells, i ara aprofiten les privatitzacions per recuperar encara una mica més el passat gloriós. “Todo atado y bien atado” xecs!
Jo hi afegiria també aluna Catalunya convergent, perquè a mi ja no em val que “no hi ha res mñes a fer”. Donar i rebre suport del PP i retallar el que retallen a CyU em fot tants fàstics com aquesta colla.
I tant Jordi, el mateix no en dubtava pas. Jo em referia més al gir obertament dictatorial que està agafant tot plegat. El Felip Puig o lo València en són uns bons exemples. Lo fort i trist, és que a la majoria d’espanyols això els atrau.
estan educats en l’estat totalitari, queno va acabar amb Franco sinó que s’ha perllongat durant anys i panys. Però això cal canviar-ho.