Fem el que podem, aquesta és la còmica i ja prou coneguda frase que el nostre alcalde no ha deixat de repetir en el que va de legislatura, fem el que podem. Escenificant així una clara impotència i desesperació. Doncs últimament, fent una mica de repàs de la trajectòria, la situació actual i fent també una mica d’autocrítica sobre la situació de l’Esquerra Independentista, m’ha vingut al cap la mateixa frase. Fem el que podem! Però sense cap mena de dubte li he donat un sentit molt diferent, considero que el conjunt de l’Esquerra independentista arreu dels Països Catalans i des del Camp de Tarragona, podem repetir aquesta frase un cop rere l’altre però amb la satisfacció i la seguretat d’haver fet una feina formidable entre totes i tots en els darrers anys.
Els col·lectius juvenils estem immersos en ple procés de confluència a nivell nacional i en el nostre cas, també local. Una confluència que unirà el jovent de l’Esquerra Independentista en una sola organització. Tindre dues assemblees juvenils en una mateixa ciutat, la participació en plataformes ciutadanes com l’Assemblea Popular i la Plataforma d’afectats per la hipoteca entre d’altres, i la doble militància de la majoria de nosaltres demostra on roman la nostra riquesa. Evidentment l’excel·lent moment de les organitzacions juvenils del Camp: la constància i la bona feina de les companyes de La Guspira de Tarragona, la reactivació de l’Assemblea de joves de Valls i la creació de dues assemblees noves al Priorat i al Pla de Santa Maria que comencen amb molta força. Tot això amb la satisfacció de poder donar la benvinguda a moltes militants noves que han decidit unir-se al nostre camí els darrers mesos. La barreja de bona coordinació, veterania, joventut i sobretot actitud asseguren que al Camp, l’esquerra independentista té molta història per escriure.
El Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans també s’ha enfortit molt després de la gran feina que estan duent a terme sobretot a la ciutat de Tarragona, així com la nova assemblea a l’Institut Narcís Oller de Valls. Després de les campanyes i actes en contra de les retallades en educació, la participació en assemblees d’estudiants i la continuïtat de la feina ben feta, també poden presumir d’una gran pujada en nombre d’estudiants que prenen, no només consciència si no que també coherència en el discurs materialitzat en compromís i militància.
La situació de la CUP a Reus també és prou significativa, la entrada al consistori reusenc ens ha permès demostrar que la política institucional està envoltada de foscor i una boira que fa molta, moltíssima pudor a podrit. Hem pogut demostrar que els sous excessiu no són necessaris per professionalitzar res. Amb un equip reduït, quatre “duros” i sense pràcticament experiència, s’està tractant de tu a tu al poder i als seus dirigents, obligant-los com a mínim a posar-se en guàrdia. L’excel·lent coordinació i relació amb les diferents assemblees del Camp ens ha permès engegar des de la intercomarcal del Camp una campanya a nivell nacional per denunciar que les retallades no són altra cosa que un apartat més del full de ruta que ens durà a la destrucció del sector públic i la seva posterior privatització.
La generació jove de l’Esquerra Independentista, aquelles que vam fer les primeres passes dintre de l’EI traient paper de les parets del Casal Despertaferro al carrer St Elies abans d’obrir-lo (sense tindre la més mínima idea del que representava aquell moment) i vam fer i desfer infinitats de col·lectius en els següents anys fins que vam formalitzar l’Assemblea de Joves de Reus, ens donem compte de la diferència conjuntural en tants sols deu anys. Arribar fins aquí no ha sigut fàcil, moltes hores treballant sense els resultats esperats, moltes pèrdues personals, repressió i a voltes humiliació. Però seguim vius, seguim amb ganes. Gaudim d’una coordinació excel·lent entre tots els col·lectius , l’activitat pròpia de cada col·lectiu i la conjunta no permet que ningú oblidi que aquí hi ha una gent amb les idees clares, amb ganes de treballar i amb la intenció de canviar les coses, de crear un contrapoder popular dirigit per persones i per les persones, d’enfortir les relacions amb els agents socials i unir esforços, de seguir conscienciant que una altre realitat és tant possible com necessària.
Un cop més, nosaltres amb el cap ben alt: Fem el que podem!
Edgar Fernández. Militant de la Cup de Reus i de l’Assemblea de Joves de Reus – CAJEI
![El 1er de maig ja ho dèiem: l’única manera que tenen per a tirar endavant totes les mesures que van radicalment en contra dels interessos de la majoria de la població és a cop de garrot. Les darreres detencions i multes a les Illes, el País Valencià i el Principat ho evidencien, un cop més.
L’actuació [...]](http://pobleviu.cat/wp-content/uploads/2012/04/laiaestrada-36x36.jpg "Repressió i gossos d’atura"){kind=small}
![Mentre la Gestapo principatina continua les detencions de persones que el 29 de març van decidir no quedar-se a casa i sortir al carrer a ser persones -no a estomacar a qui els manessin els amos-, veig unes imatges de Bunyola, a Mallorca, que em porten a reflexionar sobre quelcom dit i redit en molts [...]](http://pobleviu.cat/wp-content/uploads/2012/05/jordimarti3-36x36.jpg "Desobedients: Bunyola com a exemple"){kind=small}
![És diumenge a la nit, m’estic adormint. Sento la ràdio de fons. Diuen que el G8 prepara un escut antimíssils per protegir Europa. M’estic adormint. Deu ser un escut anticrisi. Diuen que és per protegir Europa d’atacs terroristes de gent de fora. M’adormo.
Hi ha hagut un atac terrorista. Diuen que l’atac ha vingut de fora. Estem en guerra. [...]](http://pobleviu.cat/wp-content/uploads/2012/04/marc-36x36.jpg "Escut… antiquè?"){kind=small}
![La Marató, fins ara, havia servit per recollir diners per la investigació en malalties diverses que necessitaven fons. A més servia per fer pedagogia i difusió sobre les persones amb aquella malaltia, conseqüències socials, econòmiques, etc i de rebot, organitzar actes a un munt de pobles en solidaritat amb les persones que pateixen la malaltia [...]](http://pobleviu.cat/wp-content/uploads/2012/02/albertsbc-36x36.jpg "La Caixa i la pobresa"){kind=small}
Per mi, han sigut 10 anys d’alegríes i decepcions, però el resultat, positiu, és el que compta suposo. Tot i així, la gent que heu entrat a militar farà vora gairebé 2 anys tot i voltar per l’entorn com tu, suposo que des de fora heu vist un salt qualitatiu i quantitatiu encara més gran. I això és molt bo.
Tot i així, crec que falta encara més implicació, sobretot pel que fa a feines més feixigues, com podría ser encartellar. No vegis com van acabar les mans d’algunxs l’altre dia amb aquest vent siberià. 7 anys fent això…doncs també s’agrairía un relleu generacional o bé un augment significatiu i PRESENCIAL a l’Assemblea o qualsevol altre organització. Apostar per una formació ben ensenyada (sense els problemes que hem tingut fins ara la major part de col·lectius juvenils) suposo que permet aquest relleu. Queda pendent. Però va millorant! I això també és molt lloable.
Només que totes poséssim una mica, la militància sería més agradable, més presencial i més nombrosa. I molta gent no s’hauría de sobrecarregar de feines (no ho dic per mi). el que no ens podem permetre és moltes vegades una doble militància quan en un col·lectiu sempre hi falten mans.
Fem el que podem, però la doble militància no implica avantatges, sinó que visualitza la necessitat d’algunes persones que per motius X volen o necessiten estar en 2 col·lectius (i jo penso que no estem per excedents en cap col·lectiu, sobretot els juvenils). Pocs casos hi ha de “super” militants que poden ser capaces de destinar el mateix esforç i implicació en 2 col·lectius alhora. Sempre n’hi haurà un que no podrem dedicar-hi tota l’empenta. Per tant, repeteixo, a vegades no entenc el perquè d’aquesta doble militància. De fet, no és per ser basquític, però és per posar un exemple de que allà tot respon a un procés generacional ben estructurat sense necessitat de repetir cares en varis llocs.
El que també suposo que anem millorant però MASSA a poc a poc és amb formació i implicació SINDICAL (quan és VITALÍSSIM com a moviment marxista que som).
Amb això vull dir que tothom fa bona feina, tothom camina mica en mica amb més lleugeresa, però no ens podem relaxar. S’ha demostrat amb el cas del 15-M per posar un exemple, que no som encara un referent prou sòlid de lluita contra el capitalisme.
Salut i SUPORT AL POBLE DE GRÈCIA. PODEM!
ehhhh! Eso es roja! T’has deixat l’AJ de Torredembarra!
Sí Quim, podríem dir moltes mancances que tenim i segurament acusar amb noms i cognoms de moltes d’elles. No has entès la intenció de l’article suposo, no era per fer un debat era per donar una empenta que bé que es necessita. Salut
Molt bon article! Què necessari que és tant per al moviment juvenil de Reus com per al de Tarragona. Ara toca sumar esforços, no deixant de banda el debat i la discussió, però tenint ben clar que ens trobem en un context de construcció i de responsabilitat; a més de considerar el potencial que representem totes unides sota la futura nova organització juvenil.