Pacte fiscal? Independència!

La proposta de pacte fiscal és un campanya més de CiU amb el suport del seus poders econòmics i mediàtics. És una tàctica que no és nova, aquest partit l’ha utilitzat anteriorment. Recordeu, en aquest sentit, la campanya pel nou finançament, per un nou estatut, pel dret a decidir, Casa Gran del Catalanisme… ho recordeu? És la mateixa tàctica de cortina de fum.

La CUP davant d’això volem respondre amb fermesa, perquè entenem que el que hi ha aquí és una altra cosa i no la que sembla… Volem destapar què amaga aquesta proposta.
La proposta va en la línia autonomista de CiU. Nosaltres no som autonomistes. Fa temps que hem dit prou, som rupturistes amb Espanya, i el nostre camí és directe, no és fent cap giragonsa per arribar-hi. Per això tenim moltes raons per dir no a aquesta nova campanya.
L’argumentari d’aquesta proposta té dos grans titulars que repeteixen insistentment: Catalunya està ofegada perquè l’estat no ens dóna prou diners i, segon titular, vinculat amb l’anterior, que els ajuntaments patim aquesta falta de finançament. Desglossem-ho doncs:

1r punt. Espanya ens roba. No ens roba des d’ahir ni d’abans d’ahir. El dèficit fiscal que acumulem és escandalós i els nostres diners serveixen per finançar unes estructures estatals algunes vergonyants (com el Senat, per exemple) o d’altres que ens tocaria tenir-les a nosaltres. La relació Catalunya – Espanya és de sempre desigual i la política pactista, autonomista i de submissió que els representants catalans a Madrid ajuda a consolidar aquesta relació injusta. Com s’explica sinó que aquests dies hi hagi representants polítics catalans que es dediquin a lamentar la pèrdua d’un franquista, d’un feixista responsable de morts en cunetes i signatures de sentències i més sentències de mort? Per què defensen aquesta transició espanyola que ens va dur on estem ara? Per què renuncien a la memòria històrica del nostre país?

2n punt. Mal finançament dels municipis. Aquest també és un altre exercici dels partits institucionals i institucionalitzats que la CUP ha de denunciar. El problema estructural de finançament dels ajuntaments ha tingut molt debat i molta literatura, però sobretot una deixadesa política volgudament portada per alguns partits. Què han fet les entitats municipalistes per solucionar aquest problema endèmica? Què fa l’Associació Catalana de Municipis? Què fa la Federació de Municipis de Catalunya? Res de res. Què fan els partits polítics per denunciar aquest problema financer dels ajuntament? Pacten els pressupostos de Madrid, ahir, avui i demà, que consoliden aquest model, que engreixa la maquinària estatal i ofega els ajuntaments. Per què no denuncien això?
Què creiem què hi ha darrera d’això, de la proposta de pacte fiscal? Quina voluntat té CiU per posar això ara en el debat públic?

Res és gratuït. És una cortina de fum perquè no vegem altres coses greus que estan passant en aquest país. Què realment tapa, llavors? Dues coses:
Les retallades: utilitzen la proposta de pacte fiscal per traslladar al poble la idea que no hi ha diners. Ja tenim l’excusa perfecte per les retallades! Com que Espanya no ens dóna diners, per això hem de retallar. CiU posa el país, a la seva gent, contra les cordes amb l’excusa del pacte fiscal. A Catalunya estem patint les retallades més grans de tot Europa, unes retallades que afavoreixen interessos privats, dels quatre privilegiats de sempre que es volen enriquir, a qui li interessa que la qualitat dels serveis públics sigui molt dolenta i així la classe mitjana comenci a anar a la privada, als seus negocis particulars, augmentant així el seu benefici privat. Esteu al dia del cas de Josep Prat, president de l’Institut Català de la Salut? Us ho recomanem.

I què més tapa? El frau fiscal. Silenci! Aquí es defrauden 16.000 milions d’euros anuals! On és la lluita contra aquest frau fiscal, contra aquests rics? Per què no es posen a investigar i a perseguir aquestes pràctiques? Aquesta setmana sortia una notícia en premsa amb noms il·lustres de famílies de molt honorables, de grans banquers i grans empresaris que ens roben, ens estafen i aquí ningú fa res. Per què no fan una campanya dura en contra d’això, per què no recaptem el que toca a qui defrauda, amb els diners dels quals no hauríem de patir retallades?
Així doncs, perquè la CUP diem no a la proposta de pacte fiscal?
Perquè el nostre marc propi són els Països Catalans, on volem construir una política econòmica i fiscal pròpia, no la comunitat autònoma de Catalunya.
Perquè aquesta proposta de pacte fiscal només assegura que potser recaptarem més diners, però no explica on aniran. Si tenim més diners però qui mana segueix provocant amb les seves polítiques l’empobriment de les classes populars, amb nosaltres que no hi comptin.

I perquè el pacte fiscal és una eina de reforçament de la via autonomista i no una estratègia cap a l’autodeterminació. Aquesta via està esgotada, i ja no des de la retallada a l’estatut sinó de bastant abans. Diem no a la via autonomista, es digui pacte fiscal, es digui concert econòmic o es digui com es digui. Els partits polítics han estat preocupats per aquestes eines que reforcen el lligam amb Espanya, i el poble, a través de les consultes per la independència i l’autoorganització, treballa decididament per caminar cap a la independència.

La CUP ho tenim clar. Cal una resposta dura i clara contra aquells qui utilitzen les campanyes per amagar les greus retallades de drets i serveis socials, i per amagar que aquí s’estafa. Respondrem, avui i sempre, a aquells partits que vulguin seguir amb la via autonomista que empobreix el nostre país, cultural i econòmicament, i, el que és pitjor, empobreix la nostra gent mentre alguns continuen omplint-se les butxaques.
Amb nosaltres que no hi comptin. O sí, que comptin amb la nostra resposta. I la resposta serà a l’ajuntament, al carrer, i a tot arreu. El nostre camí és la desobediència contra tot allò que sigui injust.

Jordi Escoda, membre i regidor de la CUP de Valls.