Seguim teixint afinitats que ens convenen, per coherència

Es planteja un debat a curt termini on hi ha sectors amb les idees molt clares, i altres que creuen que la nostra imatge pot veure’s perjudicada degut a prendre una o altra decisió. Parlo sobretot de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC). Inciatives com aquesta o les consultes populars per la independència són el reflex d’un auge (prou significatiu) sobiranista que pren diverses formes i alhora prou insòlides com per fer-se massa il·lusions (quan només es fa referència com a màxim xoc contra l’Estat Espanyol l’espoli fiscal, la inestabilitat ideològica és evident). També ens diuen que tenen en compte la totalitat del nostre territori, de la mateixa manera que aquell que s’omple la boca de solidaritat amb la nostra lluita contra el patriarcat i després només ho exterioritza en forma d’articles que troba per Internet al Facebook i a la pràctica és un masclista rematat. No ens pendran el pèl.
Ja vam ésser optimistes ( a la força) els que vam veure com el paper de l’esquerra independentista no va ser gens determinant en moviments com el 15-M, on molta gent va veure com la nostra capacitat mobilitzadora i el treball d’anys de lluita no donava els fruits desitjats al carrer. Però aquesta vegada tot depèn de nosaltres mateixes, si ens volem precipitar, o fer les coses amb coherència.
Ens hem de moure del centre de Reus. Clar, el centre està molt decoradet d’estelades als balcons, de simbologia i cartells, que fa que fins i tot que quan algú ve de fora cregui que això és com un Hernani a la catalana.  Però això només evidencia unes fronteres imaginàries del nostre ressò popular, deslligat de la perifèria obrera.
Existeix un paral·lelisme prou semblant al de les ciutats mundials o la teoria del lloc central de Walter Chistaller, on s’evidencien els efectes de la globalització sobre la geografia urbana, on el centre gaudeix de bones connexions, d’organismes municipals que prenen les decisions que afectaran a la totalitat de tot el municipi, i on hi ha índexs menys elevats d’analfabetisme (si encara es pot al·ludir al terme en aquestes altures).
Doncs trencar amb el lloc central s’ha de traslladar a la nostra quotidianitat, i realitzar actes descentralitzats al municipi com ja ha fet la CUP arreu del territori català, donant a conèixer els nostres punts de vista als barris. El gran pilar del marxisme, la consciència de classe.  Fer entendre que tenim més punts en comú que no pas diferències amb els habitants d’aquest barris, que també son la nostra gent, la que pateix més precarietat i que alhora té encara molts més motius per organitzar-se que no pas algunes rates d’oficina que presumeixen de molta cultura i molts coneixements polítics però encara és hora que s’atreveixin a parlar de tu a tu amb la gent d’aquests barris sense caure en perjudicis per la seva “espanyolitat” o la seva “incultura”. Aquest pensament, prou estès en alguns sectors independentistes d’arrel burgesa, fa més mal del que sembla al nostre projecte de república socialista dels Països catalans.
I perquè estableixo aquest paral·lelisme amb el tema de l’ANC? Doncs perquè si nosaltres, estem en contra totalment del que representa pels pobles i els nostres drets socials la Unió Europea (recomano el llibret d’Endavant que podeu descarregar-vos entrant a http://www.endavant.org/descarregues/llibret_UE.pdf), no podem fer-li el joc al sobiranisme burgès que tants anys ha pactat amb l’espanyol (ignorant i menyspreant la nostra causa nacional) quan  ambdós burgesies (espanyola i catalana) ens fregaven les mans a base d’especular i robar a la gent d’aquests 2 pobles. Ara aquests empresaris que se’n adonen que Espanya ja no els hi serveix tant per enriquir-se com abans (en temps d’hipoteques, immobiliàries i demés símptomes de fals benestar capitalista), ens venen la moto del seu projecte de transició nacional que vetlla només per un canvi de banderes i legislació per seguir robant i deixant de banda la construcció d’una societat catalana més justa i que beneficii a tot el seu conjunt.
No ens ha de fer mal que els “amiguets” de l’independentisme transversal ens titllin de tarats i comunistes ortodoxos, ni ens ha de fer mal qualsevol tipus d’acusació hipòcrita que vingui d’on vingui i amb la llengua que vingui serà de la mateixa calanya que ens vol retallar drets socials pels quals hem patit molt per aconseguir. Volem un país com cal, sense lladres amb senyera o estanquera. Si som patriotes siguem-ho de debò, si estimem la nostra terra hem de volguer  el millor per aquesta i pels seus fills/es, honorant als avis i àvies que van lluitar per aquesta i que cada cop en queden menys , condemnant la memòria històrica al pou de l’oblit. Però encara ens queda força , aprofitem-la, que no ens importi la imatge bruta que difonguin de nosaltres aquells que ara s’han apuntat al carro independentista que nosaltres hem arrossegat amb tants anys d’esforç, suor i repressió. Seguim sent el pal de paller d’aquesta terra, els i les guerreres que no ens hem deixat tòrcer per cap maniobra burgesa, i que seguim al costat del poble,  amb aquell esperit almogàver, maulet, rabassaire, segador, comunista, que tant coratge ha vessat en cada racó de la nostra geografia.
No tirem per terra tants anys de lluita al carrer per volguer guanyar simpaties entre l’entorn sobiranista transversal . Recordo que anem teixint afinitats cada dia més amb aquells  moviments socials i sindicals que tant imprescindibles son per consolidar el nostre projecte social i que diàriament  més apropem al nacional. Ho podem fer bé, no ens adormim.

Quim Puigdemunt. Militant de l’Assemblea de Joves de Reus – CAJEI.