Més d’una trentena de persones han participat en la convocatòria improvisada a última hora després de saber-se ahir a la nit que Manuel Fraga Iribarne, l’antic ministre franquista i posterior fundador d’Alianza Popular, era mort. Des de feia mesos s’havia convocat a la font de Canaletes de Barcelona un brindis popular per tal de mostrar el rebuig a un personatge com aquest, feixista declarat i assassí impune davant la justícia espanyola. Així, Tarragona s’ha volgut sumar a aquest judici popular que, ja que no s’ha pogut fer en vida, fer-lo un cop mort, al Casal Popular Sageta de Foc.
El mateix matí, desprès d’assabentar-se de la mort de Fraga, l’assemblea local d’Endavant (OSAN) de Tarragona va penjar una pancarta amb el lema “Al democràtic estat espanyol, els feixistes moren al llit. FRAGA ASSASSÍ”, al Campus Catalunya de la URV.
Si voleu conèixer més a fons la figura de Fraga, la Directa ha fet un article recordant alguns dels seus crims.





Com no, els 2 de sempre davant de la foto. Oportunistes.
Jo compto bastants més “oportunistes”, com dius tu, brindant, que és el que tocava, No sé qui ets, ni em cal, però ja hi ha altres espais per criticar inútilment i sense fonament al personal que no pas aquí.
Darrerament Pobleviu s’ha convertit en un lloc on diverses persones, tot i que diria que en el fons sols és una, es dediquen a tirar merda contra companys i companyes. Personalment penso que si ho fa per aquest canal és perquè sap que pels canals que toca no té cap argument ni oportunitat real per atacar-los, per tant, expressa les seves frustracions personals en rabietes infantils materialitzades en missatges als articles d’opinió o notícies.
Aquestes rabietes infantils, però, es converteixen a la pràctica en difamacions i rumorologia sense fonament que cap moviment revolucionari es pot permetre ni consentir.
Oportunista? doncs si, vaig tenir l’oportunitat de brindar amb els pelacanyes un fet festiu. Que aporta el teu comentari a la notícia?
Felicitats a la gent de la Sageta de Foc per reunir tanta gent en tant poc temps per fer un brindis com aquest!
Ep! Que jo sempre que critico dóno la cara eh (amb el meu nom o el de “comunista de cap a peus” que ja he emprat alguna vegada), no fotem. Tinc tot el dret a dir la meva opinió sobre determinats aspectes que em molesten en un portal de la gent de l’EI del Camp. I de difamació res de res, prou demagògia, simplement és el que penso i el que crec que cada cop veu més gent que no ho vol comentar per no generar mala maror i posar traves al desenvolupament correcte d’aquest portal. Com dic, no soc l’únic que ho penso, el que passa és que jo les formes me les passo pel forro sense volguer, per actes impulsius que determinen la meva personalitat. És un error? És possible,em costa no dir res davant tanta exterioritat i manca de profunditat ideològica-sentimental.
Hi ha massa gent en potenciar molt la marca com si d’un esplai es tractés i no treballar pel fons.
Tot i així, veig que us heu sentit al·ludits, per alguna cosa serà, no és la primera foto que s’ha vist descaradament com fins i tot s’apartaba a gent del voltant per sortir al capdavant. Però baja, si tot es reduís en temes de visualització, sou il·lusos creient que m’indignaría tant per això.
L’error rau en non dir-vos tot això a la cara, i d’una altra manera (per consells aliens d’altres camarades), però clar, això (coneixent-me) portaría a uns nivells de tensió prou elevats com per passar a danys majors i la veritat és que no és adequat ni madur. I menys encara constructiu. Per tant, una vía de desfogament contra tanta hipocresia és Pobleviu. Em sap greu pels masovers i la gent que s’ho curra, però repeteixo que em costa frenar els meus impulsos de ràbia com bé diu el sr. Adrià.
Voleu que un dia informalment us comenti què en penso de tots vosaltres? Doncs quan vulgueu. Ara, també us aviso, fer la pilota a les èlits (imaginàries) del Casal com a molt us servirà d’escut moral, perquè a mi em coneixen prou bé com per tindre’m que justificar davant de qualsevol situació com aquesta de victimisme i frustració.
La gent que en comentaris literals parla de crear alliberats a sou dins el moviment, que pensa que la lluita de carrer és quelcom que creu que ha de deixar de banda per centrar-se en una esfera més “madura” de combat, etc per no fotre la parrafada, doncs llògicament m’indigna i no me’n amago ni me”n amagaré mai.
Porto anys, si, molts més que valtros al Casal, i mai havía vist gent amb un interès tant descarat per escalar posicions i poder viure de la política, mai.
Crec fermament amb el Mau Mau per netejar el moviment ja que no es pot permetre que hi hagi persones que vulguin viure d’aquest.
I de fet us faig un favor amb comentaris com aquest. Ja sabeu el perquè.