“Stop desnonaments. L’habitatge és un dret, no una mercaderia”: sota aquest títol, ahir al vespre al Casal de la Dona de Reus es va realitzat una xerrada organitzada per la Candidatura d’Unitat Popular de Reus amb la col·laboració del Centre Llatinoamericà i la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca.
Més de 60 persones van omplir la sala del Casal de la Dona. Entre aquestes, diferents afectats per la hipoteca de la ciutat de Reus han exposat el seu cas particular.
En el seu torn, el representant de la CUP, Bartomeu Castellano, es va mostrar preocupat i va titllar de “lamentable” la falta d’acció i voluntat per afrontar la problemàtica dels desnonaments a la ciutat per part del govern, tot hi haver-hi una moció aprovada per majoria absoluta en el ple del més de juliol del 2011. Castellano va recordar que el segon punt d’aquesta moció, que tracta de reunir propietaris i propietàries, entitats bancàries i representats polítics per tal d’intentar arribar a un acord entre les parts afectades que representi mantenir el dret a l’habitatge i que no comporti molt més endeutament, no va ser aprovat pel fet que CiU, PP i ARA Reus van votar-hi en contra.
Per la seva part, Carlos Iaquinandi, membre del Centre llatinoamericà, va recordar que segons les últimes dades facilitades pel govern espanyol i diferents estudis d’entitats financeres, els ciutadans d’origen nouvingut representen més del 25 % del casos de desnonaments a l’estat espanyol. El cas més rellevant exposat per Iaquinandi ,va ser el traspàs del deute hipotecari de molts desnonats nouvinguts a familiars residents al país d’origen. Aquesta operació es possible gràcies a que l’entitat bancària Pichincha, el banc més potent d’Equador el passat més de juliol va comprar a Bankia 572 crèdits al consum i hipotecaris per un valor de més de 58,5 milions d’ euros, possibilitant així que el deute es traslladi a familiars de l’Equador i altres països llatinoamericans.
Per a finalitzar i després de la projecció d’un video realitzat per la Plataforma d’Afectats per la hipoteca sota el nom de “l’ADN de la Bombolla Immobiliària”, Joan Bel, representant de la PAH de la província de Tarragona va explicar diferents casos en els que la plataforma està treballant. En un d’aquests casos s’ha fet referència a un darrer desnonament d’una ciutadana de Reus on després del treball de la plataforma i sobre tot el seu assessorament, el banc va acceptar la dació en pagament.
Joan bel, va traslladar un missatge de tranquil·litat a totes les persones afectades i amb frases com “si algú ha de dormir malament que siguin ells, nosaltres no som uns lladres. També va dirigir paraules adreçades al públic assistent més jove, utilitzant expressions contundents com per exemple: “lloguer és llibertat”. Bel , va explicar que és una hipoteca pont així com diferents mecanismes i operacions utilitzades per entitats bancàries i va anunciar els diferents objectius que té la plataforma i que vol aconseguir a través d’una ILP. La més important d’aquestes reclamacions és la dació en pagament.
![El 1er de maig ja ho dèiem: l’única manera que tenen per a tirar endavant totes les mesures que van radicalment en contra dels interessos de la majoria de la població és a cop de garrot. Les darreres detencions i multes a les Illes, el País Valencià i el Principat ho evidencien, un cop més.
L’actuació [...]](http://pobleviu.cat/wp-content/uploads/2012/04/laiaestrada-36x36.jpg "Repressió i gossos d’atura"){kind=small}
![Mentre la Gestapo principatina continua les detencions de persones que el 29 de març van decidir no quedar-se a casa i sortir al carrer a ser persones -no a estomacar a qui els manessin els amos-, veig unes imatges de Bunyola, a Mallorca, que em porten a reflexionar sobre quelcom dit i redit en molts [...]](http://pobleviu.cat/wp-content/uploads/2012/05/jordimarti3-36x36.jpg "Desobedients: Bunyola com a exemple"){kind=small}
![És diumenge a la nit, m’estic adormint. Sento la ràdio de fons. Diuen que el G8 prepara un escut antimíssils per protegir Europa. M’estic adormint. Deu ser un escut anticrisi. Diuen que és per protegir Europa d’atacs terroristes de gent de fora. M’adormo.
Hi ha hagut un atac terrorista. Diuen que l’atac ha vingut de fora. Estem en guerra. [...]](http://pobleviu.cat/wp-content/uploads/2012/04/marc-36x36.jpg "Escut… antiquè?"){kind=small}
![La Marató, fins ara, havia servit per recollir diners per la investigació en malalties diverses que necessitaven fons. A més servia per fer pedagogia i difusió sobre les persones amb aquella malaltia, conseqüències socials, econòmiques, etc i de rebot, organitzar actes a un munt de pobles en solidaritat amb les persones que pateixen la malaltia [...]](http://pobleviu.cat/wp-content/uploads/2012/02/albertsbc-36x36.jpg "La Caixa i la pobresa"){kind=small}
Pues si la PAH va con la bandera de la CUP, es que vamos mal, muy mal, no por la CUP que será muy respetable sino por la alianza con un partido politico concreto y solo uno, cuando en realidad hay muchos grupos políticos que ha apoyado y apoyan a la PAH.
Si no ens creiem realment l’alternativa que proposem, malament. Durant 30 anys, excepte algunes candidatures veïnals ben lloables, tots, absolutament tots els partits que han tingut continuïtat i que des de llavors formen part del mapa polític del nostre entorn són uns venuts. Des del PP fins a ICV-EUiA. Des d’UPyD fins a SI. Cap d’ells ha proposat alternatives, cap d’ells ha fet res palpable per assolir aquestes alternatives, i quan era l’hora de la veritat s’han amagat rere la seva covardia.
Havent-hi la CUP (i Pirates de Catalunya, i Revolta Global) que és una candidatura, un col·lectiu més, que ha demostrat en pocs anys tot el que la resta ha deixat de banda durant més de 30, per què coi seguim amb la collonada aquesta de no posicionar-nos? És a dir, si creiem que la CUP és el nostre referent perquè fa les coses bé i perquè no té res a veure amb la resta, per què cedim espais i sempre pensem en els altres i no donem suport incondicional (fins i tot formant-ne part) a la CUP? Perquè la CUP que jo sàpiga no és cap projecte exclusivista, sinó que és l’expressió, a les institucions, de la Unitat Popular. I siguem llibertaris, socialistes, comunistes, socialdemòcrates o el que ens considerem, si realment volem canviar les coses des de la base, aquesta base s’ha d’aglutinar entorn de la CUP i no d’altres partits.
A curt termini, la PAH o qualsevol altra plataforma veïnal, d’aturades, ecologista, independentista, cooperativista i altres -istes pot aconseguir uns resultats, és cert, ajuntant-se amb la púrria de qui diàriament ens queixem. Unes declaracions de bones intencions, uns somriures de complicitat… i ja està. Però la feina real sabem que només, avui per avui, la fa la CUP. A Reus és la CUP, al Vallès són les CAV i les CUP, al País Basc és Bildu/Amaiur i a cada poble i a cada ciutat hi haurà un referent sobre el qual és necessari aglutinar esforços. Perquè sense aquests esforços mai serà possible acabar de construir aquesta Unitat Popular que derroqui el poder imperant i injust.
Per tant, ben fet PAH i ben fet CUP.
Tant com la bandera! si algú hi dóna suport benvingut sigui, no? L’important no és la bandera sinó la causa, si algú hi deixa de donar suport pel suport d’algun altre, “valgui la redundància”, poc hi creia en la causa justa de no desnonar i que la gent tinguem on viure, i mirava més per ell, ves per on! una altra forma de treure caretes.
Si la política és un impàs, d’acord, personalment penso que cal anar cap a l’extermini dels abusos i després cap a la igualtat i política no sé si implica igualtat. Demanar, cal demanar la solució dels problemes i ser oberts implica que tothom qui vulgui vingui d’on vingui sempre i quan no esperi una medalla, un sou, o un copet a l’esquena s’hi pot afegir. Pensa que entrar al fascinant món dels partits pot implicar perdre l’esperit crític interior per donar una imatge que no sigui criticable per l’altre bloc: el dels dolents, és el perill de la competició política. Pensa que de bona gent hi ha arreu com de dolenta i que això difícilment es pot canviar perquè la vida és llarga i a la gent els neixen els interessos, perquè la vida els hi du i ells mateixos s’acaben autojustificant. En definitiva, que només crec en les bones accions sense interessos, cal fer la feina ben feta, cal millorar la societat ( l’economia, les relacions, el medi ambient i tot allò que és important) i ja està sense signatures a sota. I és cert que a Reus la CUP ha fet un treball excel·lent, anant primer a l’economia i desmuntant “xiringuitos” i també és cert que per ara, ningú més s’hi ha posat en coses així, però fer això és només el que cal fer, per dignitat, és de fet, una obligació, una responsabilitat, un acte de sentit comú, tan elemental que sí, els diem que ho han fet bé, però és que actuar amb sentit comú, hauria de ser el més elemental i ja està. Gràcies CUP però has fet allò que tota persona amb sentit comú, respecte i dignitat hagués fet, potser també ho hagués fet una assemblea ciutadana si comptessin en aquest món on només compta la política però mira no pot ser, fora de la CUP també hi ha molta gent vàlida, hi ha i hi haurà. I al que sí que crec que es pot aspirar és a sumar-se com a defensors de causes, no necessàriament de partits.