El poble bolivià consolida un canvi històric

Aquest diumenge es realitzaren eleccions presidencials a Bolívia. Evo Morales, no sols ha revalidat el seu mandat, sinó que ha aconseguit augmentar el seu suport electoral, fent créixer les xifres de vot del 53,7% al 63,3%. Aquest augment del suport, li permetrà tenir la majoria a l’Assemblea Legislativa, des d’on podrà desenvolupar els acords presos amb l’aprovació de la Nueva Constitución Política, que pretèn aprofundir en el procés revolucionari que està duent a terme en aquest país americà. A continuació, us reproduïm un article de Carlos Iaquinandi, membre del Centre Llatinoamericà de Reus, en el qual analitza la fundació del MAS (Movimiento al Socialismo), el camí realitzat fins ara per Morales, així com, els reptes que després d’aquesta reelecció afronta la presidència i el procés revolucionari que està liderant.

El poble bolivià consolida un canvi històric

El poble bolivià, que als anys 90 va lliurar múltiples batalles contra les diferents expressions de les polítiques neoliberals, va anar construint una organització i una consciència popular que va tombar diferents intents, com els de la privatització de l’aigua o l’entrega de la seva riquesa gasística. Al començament del nou segle, va quedar en evidència una confrontació oberta entre dos models antagònics: un basat en la continuïtat del control polític per una elit minoritària per assegurar-se el control econòmic i social. Això els hi suposava mantenir l’injust repartiment de la riquesa i de les oportunitats. L’altre model, es presentava com una forma imprecisa de canvi i transformació, que pretenia aconseguir el control dels recursos nacionals i reduir les desigualtats, concedint participació i drets socials bàsics com l’educació i la sanitat a les masses indígenes i camperoles, fins llavors, ignorades i marginades per les classes dominants.

Neix “l’instrument polític”

L’expressió política que va aconseguir dotar d’organització i consciència a aquests sectors socials majoritaris, va ser liderada per un sindicalista d’origen indígena i camperol. Senzill i elemental -per a la dreta i per als analistes polítics- Evo Morales va començar la seva tasca incansable de sumar voluntats i explicar amb les paraules justes, però comprensibles pel seu poble, la necessitat d’unir-se per canviar l’injust estat de les coses, heretat des de la conquesta. Així va néixer, el que ells anomenaren “l’instrument polític”.

La fundació del MAS, Movimiento al Socialismo, va afrontar el risc de transformar-se, com altres expressions bolivianes, en un partit en que la seva acció política no tingués res a veure amb les seves sigles, com és el cas històric del Movimiento Nacionalista Revolucionario o el Movimiento de Izquierda Revolucionaria. Però, en aquest cas l’experiència de lluita popular va trobar un lideratge ferm i clar, sorgit de les seves pròpies file,s que va compartir avanços i retrocessos i va acompanyar blocs i mobilitzacions. Va ser Evo qui al referir-se als processos electorals va advertí que qualsevol possibilitat de canvi a través del vot, no significava una aposta o un xec en blanc. Que es tractava d’exercir aquesta possibilitat democràtica amb totes les limitacions existents i sense baixar la guàrdia, sense desmoblitzar-se, sense abandonar la implicació ciutadana després de votar. Però no només ho va advertir, sinó que una vegada guanyades les eleccions, ara farà exactament quatre anys, ho va posar en pràctica. I, a més, complint els seus compromisos: la nacionalització dels hidrocarburs, la convocatòria de la Constituent, el reconeixement dels drets indígenes, l’abonament Juancito Pinto per a tots i totes les escolars, la Renta Dignidad per a la tercera edat, o l’extensió de l’educació i la sanitat.

Sempre ha recordat que la força està en la unitat del poble i, ha sigut conscient dels seus drets i els seus objectius. Evo Morales i el seu vice-president, Álvaro García Linera, van explicar que la fortalesa d’una possibilitat de canvi, estava en l’acumulació social, en la base activa d’aquest canvi. Per això, no sols es limitaren a realitzar consignes i accions dirigides únicament als indígenes o als camperols, sinó que en aquesta segona fase del procés, van intensificar el seu treball amb els sectors mitjos i professionals i, van entrar als propis fortins de l’oposició, com Pando o Santa Cruz de la Sierra. El resultat salta a la vista. En quatre anys no només van obtenir una històrica reelecció, sinó que aquell significatiu recolzament del 53,7% dels i les votants, s’ha transformat en un abrumador 63,3% i en l’obtenció de la majoria necessària a l’Assemblea Legislativa, per poder impulsar lleis i normes que permetin desenvolupar els principis de la Nueva Constitución Política de l’estat, aprovada en referèndum a començament d’any.

Un camí minat

El que ha aconseguit en aquests primers quatre anys, ha superat les previsions més optimistes. Durant el camí, han quedat derrotades les conspiracions teixides per les corrents que es van alternar i es van beneficiar del poder. Conservadors, neoliberals, autoritaris nostàlgics de les dictadures militars i capataços de les multinacionals estrangeres van intentar boicots, conflictes violents, matances de camperols com a Pando, conspiracions colpistes com a Santa Cruz de la Sierra amb sicaris contractats a l’exterior, soborns, difamacions, o mentires i la manipulació constant a través del control dels principals mitjans de comunicació. Tot això i més, ho van tenir que aturar les corrents populars que reconeixien el lideratge d’Evo Morales. Aquestes envestides que a vegades semblaven definitives, van anar enfortin el moviment popular, que va saber aprendre la lliçó en cada xoc contra els qui pretenien aturar els canvis. Cada error va tenir que ser corregit, cada encert, multiplicat.

Aprenent a construir

Aquesta experiència ens exigeix una profunda reflexió a tots aquells que lluitem per aquests canvis necessaris al nostre continent [Amèrica]. A qui lliurem aquesta vella batalla per la justícia social, per eliminar les desigualtats, per recuperar la sobirania sobre els nostres propis recursos. No per a estimular intents erronis de “copiar” models, sinó per a rescatar els principis bàsics de la lluita del poble bolivià. Entre aquests, la construcció des de baix cap a dalt, des de la base social que és el sosteniment i la força natural del canvi. La perseverància i la paciència en la tasca política. La senzillesa i la humilitat exercida des del lideratge, acompanyades d’una conducta honesta que es converteixi en l’exemple a seguir.

El canvi en mans del poble

El poble bolivià celebra la seva victòria. Com ha dit Evo Morales, aquest triomf electoral “quiere decir que la revolución democrática cultural y social ha dejado de ser una bandera de un partido y se ha convertido en el proyecto político del pueblo boliviano”. Serà difícil que aquestes masses indígenes i camperoles que van guanyar amb la seva pròpia lluita espais de participació i dignitat, acceptin un retrocés.

El fatalisme històric, els seus seguidors intel•lectuals i els mitjans de comunicació han sigut derrotats per la consciència i la voluntat popular. Però seria un engany suposar que aquest és el punt d’arribada.

Per contra, és un punt de partida, on es multiplicaran els riscos. Interns, per controlar la burocratització i la sobèrbia o la corrupació des dels càrrecs públics. O per a mantindre la firmesa en guiar els canvis imprescindibles.

Però també, riscos externs, d’aquest conglomerat de residus de l’antic sistema que segueixen controlant el poder econòmic i mediàtic i són els testaferros de les multinacionals acostumades a “comprar” governs i legisladors. Sempre han rebutjat la possibilitat de perdre els seus privilegis i el seu control polític, econòmic i social. Ara, saben que aquesta no és una conjuntura, sinó un viratge històric. Com més greument ferits, són més perillosos. Han sigut capaços de recórrer a la violència quan no era imprescindible.

Segurament, qui millor ho saben són els germans bolivians que han sabut arribar fins a aquest memorable sis de desembre. Ells han demostrat el més difícil: que tot és possible quan hi ha consciència i organització popular. A nosaltres ens queda recolzar-los, conscients que la seva victòria és la nostra. La de tots els pobles d’Amèrica Llatina. I posar en pràctica que aquest potencial del poble bolivià està en la força col•lectiva, és a dir, en la voluntat de canvi de cadascun de nosaltres.

Carlos Iaquinandi Castro
Membre del Centre Llatinoamericà de Reus i del SERPAL, Servicio de Prensa Alternativa