Bolívia: garantir el procés de canvi i derrotar la mentida

Avui es celebra a Bolívia, un referèndum sobre la proposta de nova Constitució amb la que el govern encapçalat per Evo Morales, amb la participació de la complexa estructura social i política del país, pretèn consolidar i aprofundir en les transformacions socials, culturals i econòmiques que inicià després que fos escollit president del país en unes eleccions democràtiques. Per entendre, la realitat social i política d’aquest Estat americà, que ha esdevingut una peça clau per analitzar els diferents moviments populars que estan emergint en aquell continent, us reproduïm un article de l’agència d’informació alternativa reusenca SERPAL que hem traduït i adaptat els masovers de Pobleviu. Caldrà veure ara, quin serà el resultat d’aquest referèndum i quines repercusions tindrà, no sols a Bolívia, sinó arreu del continent. 

Bolívia: garantitzar el procés de canvi i derrotar la mentida
 
Quan des d’una perspectiva històrica s’analitzi el procés iniciat pel poble bolivià, ara fa exactament tres anys, segurament serà molt més visible i evident el paper jugat per Evo Morales com a articulador d’un ampli moviment popular, per a dirigir-lo cap a la consecussió dels seus principals objectius. En aquest repàs, es tindrà que reconèixer una llarga història de lluites que inclouen rebelions mineres, camperoles i urbanes. Resistència a dictadures assessines, rebelions que van fer caure governs submisos a les polítiques imperials o puebladas [manifestacions] contra injustícies ancestrals. Però aquest difícil camí de sacrificis, dolor i morts, va cuallar finalment en aquest impuls transformador que va esdevenir imparable i, que tot i les normes tramposes d’un sistema establert per a preservar el poder per uns quants, va aconseguir el govern. 

Innombrables obstacles, molts d’aquests producte de les estructures polítiques i administratives heredades i, d’altres sorgides a causa del boicot, la mentida o directament de l’ús de la violència, van fer momentàniament que fos quasi impossible l’avanç. El descrèdit de la classe política que podríem anomenar “tradicional”, va fer que prefectes d’algunes regions, aliats amb els terratinents, grans empresaris i altres grups d’interès que veien perillar el seu poder pels canvis que s’estaven produint, ocupessin l’espai opositor com una forma de relleu tàctic. 

Pocs hagueren pensat fa dos anys que aquest continu bloqueig a les decisions governamentals permetria continuar anant més enllà. Des del decret de nacionalització dels recursos energètics de maig de 2006, un dels primers i principals compromisos cumplerts per Evo Morales, aquest arc opositor divers en els seus membres, però que coincidia en defensar el seu status quo, va iniciar un hostigament constant que va incloure la violència, les mentides i l’oberta ingerència de l’ambaixada nord-amerciana, fet habitual en la història boliviana. 

Però tot i els seus errors, Evo Morales va aconseguir resoldre totes les dificultats. En aquest camí, va haver de fer alguns canvis entre els seus col·laboradors. També n’hi va haver que van preferir marxar perquè consideraven que no es feien les coses amb la profunditat i la rapidesa necessària. No tots els atacs van sorgir de les trinxeres de l’immobilisme dels opositors tradicionals. També va haver nuclis i corrents que autodefinint-se com a part del moviment popular, van ser molt crítics amb les decisions del govern bolivià. I en alguns casos, conscient o inconscientment, van formar part de les crítiques o propostes dels qui en realitat només volien frenar els canvis. 

Quan els prefectes de l’anomenada “Media Luna”, encapçalats pel de Santa Cruz, Roberto Costas, van ressuscitar les velles reivindicacions autonomistes i les van manipular demagogicament, afirmant que les seves pròsperes regions “no tenien res que veure amb la Bolívia colla [habitants de la regió occidental], indígena i atrassada”, es va obrir un procés de caràcter secessionista que va amenaçar la integritat territorial del país. Diversos interessos van confluir en recolzar aquest esclat, en el que van pretendre no reconèixer els mecanismes de l’Estat i, actuant des de la il·legalitat i la violència, convertir-se en feus. La massacre de camperols a Pando va ser el punt d’inflexió. Un succés que va commoure el país i que va ser utilitzat com un element més per no reconèixer el govern, i fins i tot, per fer-lo caure. Durant aquest període va haver presions sobre el govern en un o altre sentit. 

Les turbulències van fer perillar la continuïtat del procés i el país va estar a prop de la guerra civil. L’aparent lentitud de resposta del govern o la criticada falta de duresa, va derivar en un procés de diàleg per desarmar els arguments dels que havien elegit el camí de la violència. El referèndum revocatori, sol·licitat incialment per l’oposició per “destruir l’indi”, es va celebrar a l’agost i va significar un recolzament aclaparant a Evo Morales i el seu projecte de canvi. Va aconseguir el 67% dels vots. 

També els prefectes opositors van ser ratificats als seus feus. L’obertura del procés de diàleg sobre el text del nou projecte constitucional va anar incorporant a la negociació, fins i tot, als opositors més extremistes. Diversos sectors socials, entre ells l’església catòlica, van tenir l’oportunitat de participar en un debat ampli que va culminar en la proposta definitva de nova Constitució. Tot i que, aquesta obertura del diàleg, va ser criticada pels qui defenien el text inicial aprovat pel procés constituent, va servir per restar força i arguments als qui afirmaven que no hi havia cap voluntat de diàleg per part del govern i d’intentar arribar al consens. 

L’acord entre el govern i l’oposició va provocar canvis en la proposta constitucional inicial, en temes com la descentralització autonòmica, les reformes agràries i del sistema judicial, les formes d’aplicació del concepte de latifundi aprovat per referèndum, els recursos naturals o el model econòmic. En general, tots aquests canvis van ser possibles gràcies a les concessions governamentals. 

Entre aquests destaca, acceptar que el referèndum que fixarà la extensió que tindrà que tenir una propietat agrícola per ser considerada un latifundi, no tingui aplicació retroactiva. Aquest fet implica, que els terratinents, les empreses i persones jurídiques que han aconseguit grans extensions de terra, puguessin conservar les seves propietats. La norma només s’aplicaria a les noves terres. 

L’acord inclou a més, la convocatòria d’eleccions generals el desembre d’aquest any i el compromís d’Evo Morales de no poder optar a la reelecció en els comicis de 2014. 

Oportunitat històrica 

Aquest procés ha marcat el punt crucial, en el qual per primer cop en la història, tot el poble bolivià podrà decidir lliurament, amb el seu vot, si s’aprova o rebutja la nova Constitución Política del Estado. Hi ha convocades tres milions vuit-centes mil ciutadanes per exercir el seu dret a vot. El Sí o el No s’imposaran per una simple majoria de vots. 

Al final de la campanya han revifat les consignes més radicals de l’oposició en un intent desesperat de sumar vots per rebutjar els canvis que implica la nova constitució. De nou, l’epicentre ha estat –com no podria ser d’altra manera- Santa Cruz, on el prefecte Roberto Costas i l’empresari i dirigent del Comité Cívico, Branko Marinkovic, a qui es responsabilitza de ser l’impulsor dels grups de xoc de la feixistitzant Unión Juvenil Cruceñista, han utilitzat expresions excloïents i radicalitzades. També hi han participat dirigents de partits opositors, com el dretista Podemos i prefectes i funcionaris de les regions controlades per l’oposició. Fins i tot, no hi ha faltat el predicador Charles Suárez, que va invocar a Déu per demanar el vot pel No. 

Els partidaris del Sí, han realitzat l’acte de tancament de campanya a Cochabamba. Allí, el president Evo Morales ha ratificat la seva voluntat de “refundar Bolívia”, d’acord amb el compromís i el programa electoral del MAS (Movimiento al Socialismo), votat majoritàriament per les bolivianes. 

També ha anunciat que ha signat el decret pel qual nacionalitza el 98,7% de les accions de l’empresa petroliera La Chaco, que és una filial de Pan American Energy, una societat de l’empresa britànica British Petrolium i de l’argentina Grupo Bridas. El govern bolivià va oferir la compra del 51% de les accions de Chaco per 4.800.000 dòlars. L’oferta va ser rebutjada per British Petroleum, una de les tres petrolieres més grans del món. 

En aquest acte, Morales ha afirmat que està convençut que res podrà aturar els canvis que desitja el poble bolivià i no ha dubtat que avui el Sí a la nova constitució serà majoritari. Respecte a les acusacions opositores que Morales pretén perpetuar-se al poder ha afirmat que “nunca dije que me voy a quedar en el palacio para siempre. El voto del domingo no es para el gobierno, es para el pueblo boliviano”. 

També ha denunciat que els qui encapçalen l’oposició a la constitució són els polítics corruptes, els que defenen els interessos de les transnacionals i, fins i tot, la jerarquia catòlica, amb la qui ha tingut una polèmica en les últimes setmanes. “Yo soy católico, pero estoy muy decepcionado de algunos jerarcas de la Iglesia, no de la Iglesia de base”. Dies abans, el president havia criticat un document del bisbat on s’afirmava que el text constitucional té deu punts positius i 10 de preocupants. Portaveus de l’església han difós que entre aquests “punts preocupants” hi ha la possibilitat del dret a l’avortament i la legalització dels vincles entre homosexuals. 

El govern i altres sectors socials han rebutjat aquestes afirmacions adduint que són un intent de manipulació per justificar la seva posició davant els canvis polítics, socials i econòmics proposats. Morales havia demanat al bisbat que davant d’una situació de tanta trascendència, es definís clarament. El portaveu del Cardenal Julio Terrazas va respondre-li dient que el president havia de posicionar-se “si está con Dios o con el Diablo”. 

Fins i tot, els evangèlics de les Iglesias Cristianas Reunidas, han finançat anuncis televisius on apareixen imatges intercalades de Crist i la Bíblia, demanant el No. Els seus pastors afirmen que el document constitucional “alienta al resurgimiento de espíritus malignos que son rechazados por la Biblia”. 

Els mitjans de comunicació, entre els quals els privats són la majoria, han optat per una posició clarament opositora i tampoc han fet esforços per matisar-la o dissimular-la. Només consultant les portades i els articles centrals dels principals diaris del país, s’aprecia que amb matisos, acumulen notícies, expresions, anàlisis i comentaris contraris al Sí. El mateix succeix amb els principals canals de televisió. 

Fortes tenen que ser les conviccions de la majoria de bolivianes per resistir aquesta pressió mediàtica, que bombardeja diàriament, amb notes que animen i conviden a rebutjar la constitució que es debat. 

La premsa europea i nord-americana també presenten la convocatòria, amb una enumeració d’aspectes crítics al govern bolivià i una total absència d’objectivitat en els seus punts de vista. Res de nou. 

El que vindrà 

Si guanya el Sí, el govern tindrà obert el camí legal per desenvolupar l’articulat de la nova constitució, que implica el reconeixement dels drets de les indígenes, la inclusió de sectors socials marginats, la defensa de la sobirania respecte els recursos naturals i la plena participació de la ciutadania. I la possibilitat d’avançar i aprofundir en els canvis reclamats. 

Si guanya el No, seguirà vigent la constitució de 1967 i, en conseqüència, el mandat quinquennal d’Evo Morales acabaria el 2011, sense la possibilitat de reelecció immediata. Els opositors creuen que la victòria del No frenaria el procés transformador impulsat pel govern. 

Però a poques hores de realitzar-se la consulta, les partidàries del rebuig de la constitució no semblen segurs d’obtenir la majoria que elimini el procés. 

I, potser perquè no estan segures de derrotar a les urnes el projecte constitucional, sectors de l’oposició han començat a esgrimir arguments sectorials amb els que pretenen reiniciar la seva resistència al canvi, en el cas de patir una derrota a les urnes. Afirmen que a les regions on el Sí no obtingui una majoria, no seria possible aplicar la nova constitució. Prefereixen aferrar-se a una de les poques opcions que és la de guanyar a Santa Cruz i algunes de les altres regions de l’anomenada “Media Luna”. 

Però l’argument careix de rigor, perquè el que es sotmet a votació és una Constitución del Estado Boliviano, amb vigència en tot el seu territori i abast per a tota la ciutadania. Un altre cop, la via autonomista sembla ser la falsa sortida que plantegen algunes opositores, per ensortir-se d’una possible decissió majoritària de les bolivianes de recolzar la nova constitució. 

Demà, vota el poble bolivià. Nosaltres, com tantes llatinoamericanes, compartirem la seva expectativa en la confiança que aconseguiran un nou avenç en aquest històric referèndum. 

Redacció de SERPAL, Servicio de Prensa Alternativa